dimecres, 16 abril de 2014

Bona nit

Bona nit, 
al que plora abraçat al coixí i 
al que avui és la persona més feliç del món. 
Bona nit, 
als que són fora amb els amics menjant un gelat i
als que prefereixen quedar-se a casa mirant la televisió.
Bona nit,
als enamorats que abraçats miren les estrelles i
als que  les estrelles que ell mira des del balcó perdut en els seus pensaments.
Bona nit,
als amants de la lectura que llegim un capítol abans de dormir i
als amants de la música que escolten la mateixa cançó cada dia.
Bona nit,
als que s’estan enamorant i 
als que ja no volens aber res de l’amor.
Bona nit,
a tothom qui avui no rebra cap missatge de bona nit i
als que sí que envien un missatge perquè algú el vegi i somrigui abans de dormir.
Bona nit,
a la parella que abans de dormir es besarà el front i 
al petó que ens fem entre somriures.
Bona nit. 


diumenge, 2 març de 2014

Avui he somiat amb tu, Berlin.

Avui he somiat amb tu, Berlin.

Somiava amb la teva gent, el seu estil de vida, la seva tranquil·liat, les seves bicicletes.
Somiava amb els trajectes en metro, els llibres, el silenci, els auriculars.
Somiava amb els teus parcs, plens de gent, plens d'amics, plens de vida.
Somiava amb els milions de turistes que et visiten, les seves fotos, els seus somriures.

Somiava en tornar-me a aixecar un dia. Esmorzar torrades acabades de fer, o croissants de la fleca del costat. En agafar el metro sense haver-me d'esperar. En prendre cafè. En passejar per carrers plens de gent de tot tipus. En fer el mateix recorregut dia sí dia també (i no cansar-me mai). En mirar aparadors i enamorar-me. En visitar museus, exposicions de fotografia, edificis abandonats. En aprendre la història, la que es veu, la que no (i la que va captivar-me). En no poder endreçar mai la càmera. En veure que, a l'hora de sortir de la oficina, tots els treballadors van a fer el toc junts. I a les set les terrasses estan plenes. En anar cada setmana al supermercat i al cap de poc temps anar descobrint el nom dels productes que inicialment semblen batalles contra el teclat. En parades de menjar venent tot el dia (encara no sé ben bé ubicar cada àpat, perquè la teva gent menja tot el dia)
En tornar a casa amb els peus cansats. En mirar la televisió i entendre de què parla la presentadora del Tagesschau. En posar-me al llit i sovint sentir que plou. En l'enyorança.

Somiava amb el teu idioma, que independentment del que es pensi, pot arribar fins i tot a ser bonic.
Somiava amb poder tornar-me a comunicar amb la teva gent.
Somiava amb els avions, els núvols, les maletes, els records. 
Somiava amb poder tornar a visitar-te un dia, perquè t'estimo de dia i de nit. Perquè no sabia que podia enamorar-me d'una ciutat. I mai (mai) em cansaré de visitar-te, de rebre les sorpreses que em regales cada vegada que vinc. 

Danke für alles liebe Statd

dilluns, 23 desembre de 2013

BONES FESTES!

Un any més, sense saber molt bé com, tornem a ser-hi. 
Els últims dies de l'any. 
Aquests dies de reunió familiar, de regals, d'il·lusió i màgia, i també de mirar cap enrrere i tots els records i vivències que ens han deixat els 365 dies de l'any. 

D'aquesta manera, recordem moments d'aquest 2013, la seva arribada, els aniversaris, un any més amb la persona que més estimo al món, alguna escapada romàntica, les festes majors, aquells reptes que veiem impossibles i que ja estan més que superats (treball de recerca, primer de batxillerat,...), els sopars amb bona companyia, les espelmes bufades, els dies de platja, BERLÍN (sí, amb majúscules), els concerts, tot allò que he organitzat i ha sortit bé, els meus amics que són els millors del món. No obstant també recordarem algun record amarg (o terriblement desagradable) que aquesta vegada ha vingut de la mà de la mort, i ens ha deixat sense paraules. 
També és moment d'agafar oxigen per mirar amb bona cara tot el que ens espera en aquest 2014 any en el qual decidiré què vull estudiar, què vull ser de gran (!!) i amb tot això vindran els examens finals, la selectivitat...però estic segura que serà un gran any; el viatje de fi de curs, la graduació, l'estiu que m'espera després de tot això, la universitat, els divuit...

Cal doncs, entre àpat i àpat, brindar perquè tot allò que ens ha anat bé, hi vagi també durant el pròxim any, perquè allò que ens fa feliços no s'acabi mai, perquè la nostra familia (la millor del món) segueixi al nostre costat, perquè tinguem salut (que és molt, MOLT important) perquè tots els nostres desitjos es facin realitat i sobretot sobretot, perquè poguem celebrar-ne molts més!

BONES FESTES, I QUE ELS VOSTRES MILLORS DESITJOS ES FACIN REALITAT!


diumenge, 10 novembre de 2013

Ser hivern

Vine,
tu i jo serem vespres amb núvols taronjes. Nits,
de peus congelats.
Pots sentir aquest aire fred? I les gotes.
Rellisquen baixant com llàgrimes pel meu rostre.
Però aquí s'està bé.
(o això sembla, o això -bé tant és-)

Vine,
tu i jo serem matins amb sol radiant. Rosada matinal,
i tasses de cafè bullent.
Un petò de bon dia. Un somriure mutu.
Es dibuixa lentament als nostres rostres.
Però aquís'està bé
(i aquesta vegada és de debó)

Avui serem hivern.
Però només tu i jo.

dissabte, 14 setembre de 2013

Fotografia


Bé, avui després de diverses entrades amb molta lletra, he decidit fer-ne una amb fotografies del darrer viatge que he fet, a Berlín. Aquest viatje he escrit molt, sobretot micro-relats, us en deixo alguns a continuació...
Alexander Platz

Un cafè amb llet i una terrassa vora el mar.
Les sis del matí.
La brisa li embullava els cabells però ella era la
primera en sentir els vaixells de pesca nocturna
tornar al port.

diumenge, 1 setembre de 2013

Absent per sempre

Com una flama d'una espelma que s'apaga amb la brisa del vespre. Com una foguera a la fresca que s’apaga perquè plou. Com una tènue llum que s'apaga.
La mort.
Que freda, dura i cruel. Ho arranca tot. I s’ho queda. A canvi et deixa amb aquesta fredor. Per què amb aquesta absència fa més fred. I ens sentim una mica més sols i perduts. Aquestes llàgrimes que cauen al pensar en tot el que hem passat, tot el que hem viscut i el que ens quedava per viure.
I si bé creiem que el més fred són els primers dies: ens equivoquem, perquè no hi ha sentiment més gèlid que veure una cadira buida a taula, un raspall de dents que no es farà servir mai més, unes sabates noves que mai envelliran. I una veu i una olor que mai més sentirem i l’escalfor dels petons que ens feies. 
Però si una cosa ens deixa la mort, són els records; aquests records que no pot treure’ns ningú, que guardem ben endins nostre i que perduraran. Perquè encara que no podrem veure't, mirant de reüll aquests records veure'm la força que ens envies, dia rere dia, per continuar i aconseguir reptes perquè encara que no puguis felicitar-me per tot allò que hagi aconseguit amb molt esforç i dedicació sé que et sentiràs molt orgullosa de mi, i de nosaltres, com has fet sempre. Amb les ganes, el somriure i la il·lusió amb la que tu t'aixecaves cada dia, i que sabies transmetre a tothom.

 T'estimo molt àvia, i et trobo a faltar...

dijous, 15 agost de 2013

Nit de tempesta

Avui és nit de tempesta. 
Ho han anunciat al temps, i no t'ho has cregut, total, sempre s'equivoquen. 
Has estat al bar fins que la cambrera, a la qual no treus ull de sobre, t'ha fet fora perquè havia de fer caixa i era més de mitjanit. T'hagués agradat marxar amb ella, però té marit i dos fills.
Encara anaves amb l'americana, la camisa i els pantalons de la oficina, però ja t'havies tret la corbata, et senties interessant i extremadament sensual, però anaves mig gat, com cada dia. 
Has entrat a casa, has deixat les claus i t'has posat el teu pijama de quadres ridícul. Si algun dels teus companys o companyes de feina  et veiés com jo et veig se'n riuria de tu sempre més. Tens dues cares, i ho saps. 
Deixes el teu telèfon a la tauleta de nit després de revisar que no hi ha cap missatge. Qui esperes que et parli un dimarts a les dues del matí?
Les cerveses que havies près et feien rodar el cap i no podies dormir. 
Aleshores ha començat a ploure, crec que mai havies vist tanta pluja caure del cel.  Llamps i trons. Cada llampec il·luminava tota la teva cambra i jo veia com t'anaves cargolant dins els llançols blancs. Amb cada tro t'arrupies al coixí. 
També sentia com somicaves. 
Qui ho hauria d'haver dit eh? Tu! que sempre presumeixes de poder beure sense perdre el control, d'haver estat amb la filla del cap, de tenir un xalet amb vistes al mar amb terrassa i el millor cotxe, de no tenir por de res...
Tu avui enyores algú que s'alegri de la teva arribada a casa, algú que t'escalfi els peus ara que tens fred, algú a qui abraçar quan et sents sol,...
Tu avui estàs trist perquè et fa por la soledat que t'envolta sempre i que s'accentua les nits de tempesta.