dimarts, 29 juliol de 2014

Projecte conjunt: La Vall de Núria





Seiem. Junts.
Ens abarçem en silenci,
mentre el corrent del riu, còmplice, s'escapa.
Com el temps.










Somiava amb una casa,
en una vall i amb un riu.
On poder llegir cada tarda.












Volàtil,
"No podem perdre el temps", -em dius a cau d'orella mentre se m'eriça la pell.- "perquè mai en tindré prou, per dir-te quant feliç sóc amb tu"







Preguntes amb la mirada.
Respostes amb un somriure.
Camins per recòrrer junts.




Viatjarem lluny. 
Volarem alt. 
Somiarem molt. 
Coneixerem el món. 
I ho farem tot des del llit 
(o la butaca de la saleta d'estar)
amb un llibre i una tassa de cafè calent. 






S'estimaven perquè eren diferents.
A ella li agradava el mar,
els dies clars, i les roses vermelles. 
A ell li agradava la muntanya,
la nit, i el cafè calent. 
Eren lluna i sol.
Eren com la nit i el dia, 
i s'estimaven amb bojeria. 







La Vall de Núria, està situada al pirineu gironí. És una vall accessible tant a l'estiu, quan podreu pujar amb el ferrocarril de cremallera i gaudir dels tons verds de la muntanya i les fredes aigues dels rius, com a l'hivern, on podreu esquiar amb unes vistes úniques. Molt recomenable.

Aquesta és la primera entrada d'un projecte conjunt amb @landsape023. Landscape023 (http://landscape023.blogspot.com.es/) és un blog dedicat a descobrir paisatges tant dels racons més emblemàtics com dels llocs més inhòspits del planeta que no us podeu perdre!
La seva propietària, una apassionada dels viatges i la fotografia, i jo mateixa hem dedicit unir les seves fotografies i les meves paraules perque pujeu al tren i us deixeu protar per algunes de les marevelles que la mare natura conserva per a tots nosaltres.

diumenge, 6 juliol de 2014

Girona

Descobrint, poc a poc, mentre passejo, cada racó de tu.
Hem crescut juntes, però cada vegada que ens veiem no puc evitar deixar-me endur per la teva màgia.
Cada carrer, on passegen parelles, amics, animals, turistes, estudiants.
Cada racó amagat, on descansar tranquil·lament una estona.
Cada casa, plena de sentiments i històries de families que ningú coneix.
Cada balcó, amb el seu peculiar encant.
Cada terrassa on pendre el te mentre llegeixes un bon llibre.
Tot en tu és especial.
I en vull més: vull saber què hi ha darrera de cada racó, quanta història guarden els teus murs i carrers empedrats, quants poemes i acords s'han inspirat en tu, quants artistes t'utilitzen com a musa.

Diuen que també podem enamorar-nos d'una ciutat, i jo només tinc ganes de començar aquesta nova etapa que em portarà a veure't i enamorar-me de tu cada dia, Girona.




dissabte, 21 juny de 2014

Perquè mai ens falti la música

Diuen que la música és l'eco dels sentiments més profunds. 
També diuen que la música és l'únic medicament capaç de curar tots els mals. 
I és que la música és de les millors coses que ens pot passar. 
La Música, com les grans festivitats de l'any, té el seu dia i aquest dia és avui, 21 de Juny. 
Tots aquests que la portem ben endins sabem de què parlem. Cantar, tocar un instrument, composar una cançó, aprendre solfa,... L'esforç que hi ha darrera de tot això és immens, de fet, estem farts de sentir que la gent que tenim estudis musicals sóm més responsables i exigents perquè la música és una disciplina que requereix moltes hores d'esforç i dedicació. No obstant, els estudis de música són un dels més agraïts, no cal haver-los finalitzat per veure'n els fruits, per pujar en un escenari i disfrutar, per composar uns versos i posar-hi música. També cal recordar que el món de la música és un món moltes vegades injust: encara hi ha qui pensa que anar amb un grup a tocar en un local pot sortir-los gratis!! No s'ha d'oblidar que el factor comercial, és el que regna en el panorama i el que ven i el que tu composis o facis, si no ven, per molt bo que sigui, no té èxit. 
D'altra banda, més enllà del món dels músics, la música és amiga de tothom. De moment puc dir que no he trobat ningú que em digui "no m'agrada cap estil de música" o "és que a mi la música em molesta". La música, que ens acompanya en aquestes tardes d'estiu amb bona companyia una guitarra i acords, que escoltem quan estem tristos o quan som la persona més feliç del món, que no falta a cap festa, que tant ens agrada escoltar quan anem a concerts. La música, que al cap i a la fi, sap treure de nosaltres, els sentiments més purs i profunds.
Perquè ens poden faltar moltes coses, però que la música no ens falti mai!!
"La música comença on s'acaben les paraules"

dissabte, 24 maig de 2014

Estimada jo

Estimada jo,
ahir va ser un dia molt especial. Vas posar punt i final a una etapa molt important de la teva vida. I n'estic molt orgullosa. Després de setze anys a l'escola, t'has graduat. Han sigut diferents centres i diferents etapes amb nous aprenentatges i sobretot un camí de formació també com a persona. 
Quan apenes tenies dos anys vas entrar per primera vegada en una classe. La idea no et va agradar massa. Aleshores vas començar parvulari al centre en el que estaries fins als dotze anys. Quants anys! Quants records, alguns de dolços, altres d'amargs. Durant aquest temps vas fer alguna malifeta, vas aprendre a escriure, a sumar, a restar, els dies de la setmana, les teves primeres frases amb anglès... També vas ser delegada de classe, vas aixecar la mà ben amunt quan sabies la resposta, vas començar a llegir als estius, vas descobrir què eren els amics de veritat, què volia dir ser professor... I vas conèixer persones molt especials que avui encara formen part del teu dia a dia i que són per tu com una familia. Aleshores vas començar a plantejar-te què significaria el pas cap a la secundària. Recordo com a l'estiu pensaves: "passes de ser de les grans del cole a ser altre cop de les petites", "els grans de l'institut ja són molt grans"... I avui, recordo aixó i no puc evitar pensar, que burra eres Emma. L'etapa a l'institut fent secundària ha estat meravellosa, és inevitable recordar-la amb un somriure. Ser delegada, guanyar premis i beques, anar de viatge. I també conèixer nova gent i fer noves i valuoses amistats i plantejar-te nous dubtes: "estic segura del que faré l'any que ve" "potser no m'agradarà prou"... Finalment dos anys de batxillerat que van acabar ahir. Han estat durs, ningú t'ho nega, però deixant de banda els exàmens, els ajustats calendaris, les setmanes que no tenen prou hores, les agendes plenes i les hores de classe eternes; han estat dos anys en què hem forjat una familia, la que ahir, va tancar la promoció 2012-2014. 
Estimada jo, que ets divertida, que t'encanta riure, que a vegades fas comentaris fora de lloc i que allargues massa les bromes. Tu, que dubtes sempre, que no estàs completament segura del que faràs l'any que ve, que t'agafes les coses tant a pit, que no saps dir que no quan es tracta d'ajudar, col·laborar, preparar, organitzar... Tu, que et costa molt fer amics però que per tu ells són or. Tu, que creixaràs dia a dia a base del que aniràs aprenent. Tu, que seguiràs enfadant-te amb tu mateixa quan no aconsegueixis el que et proposis. Tu, que sempre busques els resultats més óptims, ho vols tenir tot ben organitzat, que ets responsable. Tu, que de tant en tant hauries de relaxar-te i donar-te temps per disfrutar de manera improvitzada. 
Tu, Emma, que ahir vas graduar-te. Et queda molt poc, i aquest estiu et toca dedicar-te'l a tu. No et preocupis, estic segura que aconseguiràs allò que et proposis, només cal dedicar-hi treball, esforç i constància. Ara comença el teu camí com a futura històriadora de l'art o com a futura vés-a-saber-què però si et plau, siguis el que siguis, no t'oblidis de ser feliç. Endavant! 

dissabte, 17 maig de 2014

Història d'un comiat

Era la tercera setmana d’Agost, ja havia començat a refrescar i no feia aquella calor tan asfixiant a la qual no estaven acostumats. A.R. seia al pis de dalt del regional RE435 direcció les afores de Moscou. Des que havia pujat, havia comptat set estacions. Durant el trajecte A.R. no solia fer res especial, ja feia uns quants anys que, periòdicament, sortia de la capital direcció al sud. 
(És el que té voler escapar de una rutina que l'esgarrifava).
Havia llegit moltes revistes del cor, havia resolt molts mots encreuats però res li agradava més que connectar-se per desconnectar-se: A.R. connectava la música del seu MP3 i obria el seu quadern d’idees per escriure i desconnectar del noi que parlava pel telèfon mòbil i explicava a tot el vagó el seu rotllo de cap de setmana amb una italiana. 
D’aquest quadern d’idees havien sortit els seus primers relats curts que fa poc van interessar en un petit diari local. Ara publicava un relat mensual amb el que guanyava un sou molt reduït però que li servia per seguir amb ganes d’escriure i somiar amb ser algun dia una escriptora amb cert renom.
Al arribar a la vuitena estació, quasi a la meitat del trajecte, i mentre sonava una sonata en to menor de Beethoven a través dels seus aurícuars, va veure una parella que esperava a l’estació. Ell vestia una camiseta blanca i uns pantalons texans, ella una diadema de colors, uns pantalons amples una camiseta blanca i una maleta. Esperaven pacientment que acabessin de baixar tots els passatgers per fer-se un petó als llavis. 
Ella va pujar al tren. Ell va quedar-se a la porta, seguint els passos de la seva companya des de fora el tren. Des del pis de dalt, A.R. veia com el noi es quedava quiet a l’andana mirant cap a la finestra que hi havia just al pis de sota de A.R. Ell dibuixava un cor amb les mans i llençava petons cap al vagó en el que s’havia instal·lat la seva estimada. Que cursi, pensà un moment A.R. mentre se li feia un nus al coll i els ulls se li inundaven, pensant en aquells trens que ella agafava per anar cap al nord a veure'l a ell, que en tenia una altra molt a prop. Tot i així, obrí el seu quadern d’idees per escriure: història d’un comiat 5.08.2013.


dimecres, 23 abril de 2014

Sant Jordi

"M'abraces i tot desapareix. Les teves mans al voltant de la meva cintura. No sé per què però se'm dibuixa un somriure als llavis. Màgia. La que fa que les llàgrimes siguin rialles i els ulls tornin a brillar. Un petò. Foscor i silencis que parlen. Et menjaria a petons. Màgia. És el fet de sumar dos, tenir-nos l'un a l'altre. És especial. És perfecte. És ell, Eros, que amb la seva màgia, fa que la nostra història em faci tant feliç."
4t Sant Jordi junts (t'estimo)


















Apart, de ser el dia dels enamorats, amb la preciosa tradició del llibre i la rosa; Sant Jordi és també la diada del llibre (i potser per extensió, el dia de tots aquells a qui ens agrada el món de les lletres i la cultura), per això, m'agradaria aprofitar aquesta entrada per presentar-vos un videopoema.
La idea va sorgir des del blog de l'Alba Pifarré (http://albapifa.blogspot.com), la idea era que hi participés tothom qui volgués amb un Haiku (concepte japonès que consisteix en un poema de pocs versos). Aleshores l'Alba, dedicant-hi un munt de hores i feina va posar-se a treballar perquè per Sant Jordi poguessim veure el resultat. Dona de paraula, avui 23 d'abril tenim el video:
http://vimeo.com/92598441

Espero que acabeu de passar tots una feliç diada plena d'amor. Preneu-vos el luxe de parar un moment i desconnectar, escolteu música, somrieu, aneu a fer un cafè amb algú que enyoreu,...la vida és meravellosa!!

dimecres, 16 abril de 2014

Bona nit

Bona nit, 
al que plora abraçat al coixí i 
al que avui és la persona més feliç del món. 
Bona nit, 
als que són fora amb els amics menjant un gelat i
als que prefereixen quedar-se a casa mirant la televisió.
Bona nit,
als enamorats que abraçats miren les estrelles i
als que  les estrelles que ell mira des del balcó perdut en els seus pensaments.
Bona nit,
als amants de la lectura que llegim un capítol abans de dormir i
als amants de la música que escolten la mateixa cançó cada dia.
Bona nit,
als que s’estan enamorant i 
als que ja no volens aber res de l’amor.
Bona nit,
a tothom qui avui no rebra cap missatge de bona nit i
als que sí que envien un missatge perquè algú el vegi i somrigui abans de dormir.
Bona nit,
a la parella que abans de dormir es besarà el front i 
al petó que ens fem entre somriures.
Bona nit.