dijous, 26 febrer de 2015

6000 gràcies!

Amb un somriure cada vegada que miro al comptador de visites i més il·lusionada que un nen la nit abans de reis, així estic ara que veig que ja heu vingut 6000 vegades al meu blog, al meu espai. Potser no té massa sentit o no és un número massa concret però que voleu que us digui, m'ha fet molta il·lusió. 
Bé, segur que moltes són meves...però deixant-ho de banda GRÀCIES! 
Als que veniu des d'alguna de les meves xarxes socials, perquè aquesta pesada no deixa de posar l'enllaç.
Als que veniu des del Twitter del blog i, per tant, a més em seguiu cada dia!!!
Als que us heu equivocat buscant alguna cosa al Google i heu acabat aquí. 
I als que entreu de tant en tant perquè us agrada el que vaig publicant.
A tots, de veritat moltes gràcies, per venir, per llegir-me, per a vegades comentar o fer click a les enquestes que faig. 
Vaig començar el blog el juny de 2011 i fins avui l'he anat modificant, arreglant, madurant, segons he vist. També he anat ampliant continguts, bàsicament perquè amb el temps he anat veient que allò que va néixer com un espai per mi a la xarxa s'ha convertit poc a poc en un projecte que ja forma part de mi i en què estic molt il·lusionada.
Així doncs, us deixo un vídeo que he fet per vosaltres.
Ens llegim molt aviat,

Emma 


dilluns, 16 febrer de 2015

Bologna

Aquesta entrada, a més d'estar a la categoria de "Viatjes i turisme", inaugura una nova categoria: "Art". Crec que ja és hora que en aquest espai hi hagi una part del que ara mateix m'ocupa la major part del temps: estudio el grau d'Història de l'Art. Així doncs, crec que és moment que, en el blog, hi hagi un espai on anar posant les diverses exposicions, obres destacades, seminaris, viatjes i escapades que faig en relació amb l'art. 

La primera entrada d'aquesta nova categoria és el viatje a Bologna i Ravenna que vaig fer la primera setmana de Febrer. És un viatje que esperava amb molta il·lusió i que ha sigut molt especial per a mi. L'he repartit en dues entrades per tal que el post no sigui tan llarg. En aquesta entrada us ensenyaré els detalls més bonics de Bologna i a la següent (que espero publicar la setmana que vé) hi haurà l'experiència a Ravenna. 

Dia 1
Alguns estudiants d'Història de l'Art vam sortir amb un vol que ens va sortir molt bé de preu des de l'aeroport de Barcelona-El Prat cap a Bologna al migdia. Per aquest motiu, ja a primera hora de la tarda i després d'haver dinat el primer tros de pizza, vam poder anar a visitar el complex de Santo Stefano. Aquest conjunt és una reproducció a Bologna del Sant Sepulcre de Jerusalem, per aquest motiu, és una successió de set edificis cadascun d'ells amb una funció determinada dins un mateix conjunt arquitectònic.Aquest complex està dedicat a Sant Vital i Sant Agrícola. 
Per sopar vam fer-ho Eataly, molt recomenable i bé de preu. Havent sopat vam descobrir Bologna de nit al Nu Lounge Bar situat al cor de la ciutat. 
Vistes d'ocell
Descobrint Bologna 
Santo Stefano
Eataly
Nu Lounge Bar 



















Dia 2
Ja instal·lats i preparats per fer front al fred i desafiar les previsions de neu, ben aviat vam anar cap al Museo Civice Medievale. Llavors, ja mentre començava a nevar, vam anar cap a la Basílica de San Domenico, una de les esglésies més riques pel que fa a l'art a la ciutat de Bologna. Aquesta va ser creada per l'ordre Domenicana. Una de les estàtues fetes per Miquel Àngel dota encara amb més prestigi aquesta basílica. Després d'haver pogut apreciar la bellesa del cor i les seves peces de marqueteria, i dirigir-nos cap a l'exterior, al passar pel claustre, veure-ho tot nevat, va fer que fos una sensació molt bonica. I és que el que vèiem, era més pròpi d'una postal...
Després de dinar al Bar Osteria Sottosopra i acabar la visita a San Domenico, vam dirigir-nos a una de les edificacions que més ens havia cridat l'atenció: La Basílica de San Petronio. Feia molta fred i Piazza Maggiore començava a quedar de color blanc però la bellesa de poder veure tot aixó d'aquesta manera no podia comparar-se amb res (inclós per un moment vam oblidar que teniem els peus congelats!!). Aquesta basílica dedicada al patró de la ciutat té quasi més importància que la mateixa catedral (fins hi tot hi ha qui creu que aquesta és la catedral). La façana d'aquesta basílica està incompleta degut a unes disputes que va haver-hi durant la seva construcció en marbre. L'interior es divideix en tres naus suportades per deu pilars i diferents capelles: San Abbodonio, San Petronio (que conté les relíquies del cos del sant patró), San Ivo, Rei Magi (que conserva els ornaments originals), San Sebastian, San Vicenzo Ferrer, San Giacomo, San Rocco, San Michael, Santa Rosalia, San Bernardo, la capella principal, la capella de les relíquies, San Pietro Martir, San Antonio de Padova, Capella Santissima, Immacolata, San Girolamo, San Lorenzo, Capella creuada, San Ambrosio, Santa Brigida i Madonna della Pace. 
Museo Civico Medievale 
San Domenico 


Exterior de San Domenico 

Interior de San Petronio
San Petronio 


Dia 3
Només de llevar-me i mirar per la finestra em vaig enamorar encara més de la ciutat: durant tota la nit havia estat nevant i tot estava preciós. La bellesa va durar fins que van dir-nos que no estaven acostumats a aquest temps i que les autopistes estaven tallades pels autobusos, això volia dir que ens quedavem sense transport per anar cap a Ravenna almenys fins al cap d'unes hores. Per aquest motiu, vam decidir fer una de les passejades més congelades i alhora boniques del viatje. També vam arribar fins a la catedral de San Pietro. Dos elements destacats d'aquesta basílica són els lleons de la part de l'entrada a la basílica fets amb marbre de Verona que sostenen fonts d'aigua beneïda. Aquesta basílica està formada per diferents capelles. Il Copianto, davant l'altar de la qual hi ha el conjunt escultòric del Lament sobre Crist Mort amb estàtues de terracota. La capella de Santa Anna, que conté una relíquia d'una part del crani d'aquesta santa. La capella de Sant Apol·linar, a l'altar de la qual hi ha la Verge de la Tendresa. La capella de Sant Rocco amb un retaule de la Sagrada Familia amb el sant i l'apòstol Santiago. La capella de Sant Carles amb diferents representacions. L'altar major amb una imponent cúpula. La capella de Sant Ambrosi, la de les Relíquies, la del Santíssim i la del Sagrat Cor. Finalment també hi ha un baptisteri. 
Finalment, amb unes hores de retràs vam trobar una alternativa al viatje amb autobús i vam poder anar fins a Ravenna. 
Vistes des de la finestra. 7:00h
Detall interior de San Pietro

Nevada i freda. Bologna 
Bologna, per tant, és una ciutat tranquil·la i amb encant. Freda i humida els dies que jo vaig ser-hi però va ser una manera molt bonica d'ensenyar-me els seus encants. Pels amants de l'art, la tranquil·litat, les compres, els racons amb encant, els bars musicals, els sopars íntims, les llargues converses i la bellesa en estat pur, aquí trobareu el vostre lloc.  

"Bologna is the best city in Italy for food 
and has the least number of tourists. 
With its medieval beauty it has it all"
Mario Batali

dimarts, 10 febrer de 2015

Nit i dia




Negre com la por.
Tarojna com el foc.
Groc com el sol.
Blau com el mar. 
Gris com els teus ulls.
Fred com aquest hivern. 

Aquí i ara.
Com la nit i el dia,
tu i jo. 

divendres, 16 gener de 2015

Handmade #2: Regal

Sóc d'aquelles persones que creu que per fer un regal original no cal exprimir la targeta de crèdit. A vegades, n'hi ha prou amb parlar amb la persona que fa anys, que ha acabat la carrera, que ha tingut un fill... I quan dic parlar no em refereixo al típic "què vols pel teu aniversari?" perquè d'aquesta manera obtindràs un "res, ja ho tinc tot" que en realitat és un "espavila't"; quan dic parlar em refereixo a això, a anar a fer un cafè i parlar de tot i segur que en algun moment es parla d'un vull o un m'agradaria. Així doncs només cal fer una llista per recordar el dia que hagis de fer un regal i...voilà: èxit segur!

Aquesta és la història d'aquest regal que he fet per la meva germana. Bé, realment aquest és el regal com a fusió de dues coses que li agraden moltíssim. Ella va néixer al gener, el més del fred i just després de Nadal, per aquest motiu és important pensar bé què li regalaràs. En aquest cas va ser moolt fàcil perquè com és una part de mi només he de fer-lo pensant si m'agradaria o si no a mí. 
Durant aquests dies de festa, entre dinar i dinar ens hem fet un tip de veure pel·lícules d'animació (qui vol mirar un drama i acabar plorant podent gaudir com nens petits de Disney?). Per aquest motiu no podia faltar el darrer personatge adorable d'aquesta indústria d'animació: Olaf de la pel·lícula Frozen. 
Una altra cosa que li agrada moltíssim són els cactus, concretament els minicactus. I...perquè no? 

Com ho faig però, per relacionar el cactus, planta típica i tòpica del desert, amb un ninot de neu? Doncs així: 

dimecres, 24 desembre de 2014

Bones festes


Arriben altre cop els darrers dies de l'any. Dies d'emocions, il·lusió, màgia i sorpreses. 

Són dies de grans desitjos i esperançes. Dies en què la màgia vola, independentment de la condició social, les creences, el color de pell i els diners que tingui cadascú. Per Nadal, tothom s'il·lusiona.
Sopem amb familia, menjem plats massa plens, compartim copes, torrons i tortells. Els més petits obren els regals que han posat a la carta perquè aquest any s'han portat molt bé. I els més grans també rebem sorpreses que ens fan molt feliços. 
Són dies de brindis i brindarem per la salut, per l'amor, per la música, per molts somriures, pels amics, per les sorpreses, pels sopars, per la vida!!
Són dies de desitjos i jo desitjo per tots els meus familiars i amics un sac ple de felicitat. També desitjo que tots els que estan buscant feina en trobin; que tots els que estan passant una situació complicada vegin la llum al final del túnel molt aviat; i que tots els que passem les festes entre apunts i llibres ho deixem de banda un moment per deixar que la màgia voli. Perquè jo sempre he pensat que si visquéssim amb la mateixa intensitat que vivim el Nadal cada dia, les coses anirien molt millor. 


La meva germana i jo, aquest any hem decidit fer una felicitació ben original, esperem que us agradi, que feu un parèntesis a tot i que deixeu que la màgia del Nadal us faci somriure, que tots els moments meravellosos d'aquest 2015 siguin els pitjors de 2015. BONES FESTES!


2015, tot està per escriure 

dimarts, 16 desembre de 2014

Ed Sheeran a Barcelona

Mai havia anat a un gran concert, per tant, em feia especial il·lusió anar el passat dilluns 24 de novembre al Sant Jordi Culub de Barcelona a veure a Ed Sheeran. Després d'un dia llarg i un parell d'hores de cua mentre Saint Raymond ja tocava dins el local, quan passaven uns minuts de les nou, va començar l'actuació. 
Ell sol, bé, ell i la seva guitarra era tot l'espectacle.
La nit va començar amb els acords de I'm a Mess i va continuar amb Lego House. La sorpresa va arribar amb una barreja entre Nina i Don't que va agradar molt i que el públic va cantar al mateix ritme que ho feia Ed Sheeran. També va haver-hi moments pels més romàntics quan sonaven One, Photograph, Tenerife Sea o fins i tot U.N.I un tema de l'anterior CD que la majoria no esperàvem sentir però va agradar-nos molt.  
Personalment, van posar-me la pell de gallina els acords de Thinking Out Load i Give me Love i la veritat és que veure amics i parelles ballant abraçats i estar al costat de qui vols estar en un moment màgic va fer-me sentir molt afortunada. 
Tampoc van faltar moltes altres cançons més que conegudes: The A Team, Take it Back, Drunk, Runaway, You need me I don't need you, Kiss me o Bloodstream .
No va faltar I see fire, l'himne més conegut d'aquest cantautor i multiinstrumentista britànic que les més de 4.000 persones que ocupavem el Sant Jordi Club vam cantar amb ell. 

El final del concert, per mi, va ser un dels moments més bonics. Ed Sheeran va despedir-se de Barcelona amb el tema que més ha sonat del seu segon CD, X: Sing. Com diu el títol, aquesta va ser una cançó que tots vam cantar. Amb un "Going on singing, you cannot stop singing, you cannot stop singing" va fer que el Sant Jordi Club cantés. I cantant vam quedar-nos, mentre ell marxava, les llums s'apagaven i s'obrien les de la sala. 
Ed Sheeran havia acabat la seva actuació a Barcelona, una hora i quaranta-cinc minuts de música, de talent, d'amor, màgia i emocions. Tots sortiem amb un somriure d'orella a orella i tranquils perquè encara queden grans músics i autors que no necessiten grans espectacles per emocionar. 

dimecres, 5 novembre de 2014

Handmade #1: Àlbums i postals

A vegades volem posar junts un munt de records, gurardar les fotografies de l'última escapada que hem fet o regalar a algú un àlbum amb els millors moments que heu passat junts.
A vegades volem desitjar un feliç aniversari, unes bones festes, una enhorabona.
O senzillament volem fer un detallet per decorar el nostre escriptori.

Avui, us ensenyaré alguns àlbums i postals molt senzills de fer.

Àlbums




















El primer àlbum està fet amb una llibreta amb tapes de cartró que podeu trobar a qualsevol llibreria. A cadascuna hi ha una fotografia diferent de moments molt especials. Perquè no tot fossin fotografies, vaig posar-hi algun text, algun poema... Finalment, la portada té dues etiquetes de Scrapbook que vaig personalitzar amb altres etiquetes i papers i cola amb purporina i lletres amb retalls de diari. 


El segon àlbum és molt més senzill i sobri. Es tracta de dues làmines de paper de cartró ondulat platejades. La portada té un cor retallat amb cartolina també platejat. Les pàgines interiors eren de cartolines negres i en cadascuna d'elles hi havia una fotografia, totes en blanc i negre excepte la darrera pàgina de l'àlbum que tenia moltes imatges petites amb color. Aquest és un estil més seriós però també més íntim. 

Postals 

La primera postal que us ensenyo avui, és del dia de Sant Jordi, per això a la part del davant posa "Feliç dia de la rosa i el llibre..." Sota hi ha un cor de cartó recobert amb tela vermella. Vaig decidir que el vermell i el negre serien els escollits per aquesta postal del dia dels enamorats. Dins vaig posar una cita de William Shakespeare "Dubta que les estrelles siguin foc, dubta que el sol es mogui, dubta que la veritat sigui mentida, però sobretot, no dubtis mai que t'estimo"


La segona postal és el que realment se'n diu "postal". És veritat, avui ja no se n'envien perquè és més fàcil trucar o enviar un Whatsapp però, i la felicitat de veure que algú que està lluny pensa amb tu i t'envia una postal que arribarà al cap d'uns dies? Per mi això és una cosa meravellosa, per això tinc una col·lecció de postals, per això sempre n'envio. La que veieu aquí és de la meva ciutat, aquesta que no em cansaria mai de visitar, Berlín. I un tros de Berlín, va venir cap aquí. 



 I la darrera postal que us porto avui és aquesta. Un estil totalment diferent que ara estic investigant. Les seccions de Scrapbook de les papereries sempre m'havien fascinat i (molt influènciada per la meva supergermana) vaig decidir-me a provar-ho jo també. Com heu vist m'agraden les coses bastant senzilles i per tant amb una cartolina de topos per fora i ratlles per dins n'he tingut prou. Dins, hi he posat una altra cartolina beix lligada amb un cordillet molt fi. Per decorar-ho, hi ha dues cintes verticals a l'interior i dues flors beix i marró i dos cors de fusta a la part exterior. 

Us animeu a provar-ho?