dijous, 23 de juny de 2011

Rutines.

La rutina ens fa oblidar de les petites coses noves i maravilloses que ens regala el dia a dia.
Els petits plaers inevitablement tentadors, com les pessigolles que sens a la panxa quan t'acaricien el coll, quan et miren fixament mentre et diuen un t'estimo, quan somriuen per tu, quan el vent fa volar la teva melena, quan el sol et bronzeja la pell, quan els dits es mouen sobre les tecles del piano i els acords flueixen seguits per la corda de la meva guitarra, quan la cansó que tant m'agrada sona a la ràdio, quan em dons la millor notícia possible, quan dormo al teu costat, quan abraço el meu peluix, quan remeno entre els records de la meva infància, quan vaig pel carrer ballant i la gent creu que no toco ben bé de peus a terra, i en part tenen raó, no hi toco, sóc massa feliç.
Però m'agrada, potser massa, potser m'hi estic acostumant, però m'és igual. És estiu, aixó no passa cada dia.


dimarts, 7 de juny de 2011

Solitud

M'agradaria crear una pais amb tu, on les nostres paraules fóssin les úniques lleis, sense banderes que ens pintéssin de colors, fonteres per demostrar-nos territoris, nacions que ens dividíssin, races ni cap destí. On només tu tinguessis sentit per mi, on fóssis el rei, el centre, el meu món. En el qual tothom fos amic, on hi hagés mar, sol i passió. On et podria dir tot el que mai et dic, on gobernaria amb les paraules amb les que ara ho faig al teu interior. 
Voldria saber si tu també sents aquesta força, si et ve de gust, no ho pensis més, marxem, escapem-nos, correm, ja som dos. 
Dona'm la mà agafem un avió, envarquem en el pròxim vaixell. aprofitem el dia d'avui. Creem aquest nostre indret idílic, un indret per a tu i per a mi. On tot sigui prop nostre, mentre nosaltres som lluny de tot, pero prop de tu, on estiguem sols tots dos. 

Voldria que el nostre pais tingués una enorme botiga repleta de caricies, perquè al caure la nit jo encendria dues espelemes al vell mig d'una taula, i crearia el més romàntic dels ambients. Tu i jo seriem els dos únics habitants d'aquest món fet a la nostre mida. El més immens i màgic dels que jo mai he vist.Perquè crec que hi ha tants països, com gent de cada pais.

diumenge, 5 de juny de 2011

Rosa de Sant Jordi.


Per molts potser no és més que una simple rosa, però és molt més que la perfecció dels pètals vermells, però signifiquen per mi, l'amor que sento, el que em fa somriure estúpidament cada dia, mentre abraço la seva olor,  que em fa veure que el dia a dia sense sentir-lo prop meu és impossible. Per aixó el simple gran gest d'aquesta rosa el dia de Sant Jordi em va tocar el cor. T'ESTIMO.