dimarts, 7 de juny de 2011

Solitud

M'agradaria crear una pais amb tu, on les nostres paraules fóssin les úniques lleis, sense banderes que ens pintéssin de colors, fonteres per demostrar-nos territoris, nacions que ens dividíssin, races ni cap destí. On només tu tinguessis sentit per mi, on fóssis el rei, el centre, el meu món. En el qual tothom fos amic, on hi hagés mar, sol i passió. On et podria dir tot el que mai et dic, on gobernaria amb les paraules amb les que ara ho faig al teu interior. 
Voldria saber si tu també sents aquesta força, si et ve de gust, no ho pensis més, marxem, escapem-nos, correm, ja som dos. 
Dona'm la mà agafem un avió, envarquem en el pròxim vaixell. aprofitem el dia d'avui. Creem aquest nostre indret idílic, un indret per a tu i per a mi. On tot sigui prop nostre, mentre nosaltres som lluny de tot, pero prop de tu, on estiguem sols tots dos. 

Voldria que el nostre pais tingués una enorme botiga repleta de caricies, perquè al caure la nit jo encendria dues espelemes al vell mig d'una taula, i crearia el més romàntic dels ambients. Tu i jo seriem els dos únics habitants d'aquest món fet a la nostre mida. El més immens i màgic dels que jo mai he vist.Perquè crec que hi ha tants països, com gent de cada pais.

2 comentaris:

  1. Tu dirè em tan sols 4 sil·labes :
    - IM-PRE-SSIO-NANT

    m'encanta, tot l'eexpresió i el sentimet :D!

    ResponElimina
  2. Molt maca la foto i el text maquíssima !!!

    ResponElimina