dissabte, 1 d’octubre de 2011

Records d'un estiu


Enyoro l'estiu, el trobo a faltar, i la única manera que trobo de tornar al seu costat és recordant, tots aquests moments, fantàstics. Dies en els que m'aixecava a les nou del matí i que a les deu ja era a la platja, dies de Juny, en els que al matí l'aigua encara era freda, en els que aquestes platjes verges regnaven soles, plàcides, tranquil·les. Pero veloçment va apareixer el Juliol, carregat de Festes Majors, possiblement les millors festes que hi hagin, aquestes festes que no tenen final, aquestes nits maravelloses, màgiques. Que es despertaven al mes de Juliol, amb les costes infectades de gent, on la millor solució era anar-hi ben dematí, o al vespre, on la millor solució era quedar-se a casa llegint. I finalment l'Agost, amb les seves temperatures extremes, i amb molta més festa, amb molts més dies de platja, amb viatjes excepcionals...I així fins als darrers dies d'aquest estiu, en els que t'estiraves a la platja fins al vespre, t'estiraves sobre la sorra sense gent ja, aquests primers freds s'havien emportat tota aquesta gent que no és nostra, i ens havia regalat altre cop totes aquestes cales precioses, estimades. I t'obsequiava amb els millors dies, aquests en els que et fas més gran, que comences a preparar totes les coses de l'institut i t'adones que tot va massa ràpid, que el temps no et permet cap luxe, que aquí o disfrutes o ja no hi ets, o vius al màxim cada instant o ja ha passat. O vius, o mors. No hi ha més solució. Per aixó cada festa, cada dia de platja, cada petó, cada abraçada, cada somriure, cada cansó que he cantat, cada concert que he fet, cada moment que he passat l'he aprofitat com si fos al màxim. Per això tots aquests instant m'han fet agafar oxigen per l'inici del curs, i m'han fet agafar ganes en les meves noves metes i els meus reptes. 

~Perquè aquest estiu ha estat fantàstic, però l'hivern pot ser-ho molt més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada