diumenge, 29 de gener de 2012

Exit, resultat de treball, esforç i constància

Ara ja fa uns quants anys quan vaig acabar una etapa molt important de la meva vida a l'escola, la nostra professora va donar a cada alumne un regal: un llibre personalitzat amb un missatge dins i una capsa de xiclets embolicats amb paper blau. Aixì a primer cop d'ull aquestes dues coses no tenen massa relació entre si, però ben mirat, i amb el pas dels anys cada vegada hi veig més una semblança. El paquet de xiclets va ser aquell regal que va fer per aquelles persones que no el llibre ni el missatge, aquelles persones materialistes que menjarien els xiclets i perdrien el llibre sense ni tansols llegir el missatge. El llibre i el missatge eren per aquelles altres persones que volien llegir, que volien sentir-se protagonistes d'una historia, i que llegirien aquell missatge:
"Els tutors volem desitgar-te molta sort en el camí 
que ara començes i que forma part del fer-te gran, esperem
que els valors que t'hem intentat transmetre al llarg d'aquests anys
et serveixin per créixer
com a estudiant però sobretot com a persona.
I recorda que les claus de l'èxit són l'esforç el treball i la constància"

Espero que siguem molts els que tal com a mi, aquestes paraules, encara no sé ben bé per quin motiu van clavar-se dins nostre, i les recordo com aquell 22 de juny. Vam deixar enrrere aquesta etapa i vam anar creixent tots plegats.
Jo, puc dir que gràcies a aquestes paraules ara entenc molta més cosa. El que no puc entendre és: perquè hi ha gent tant i tant vaga?
Crec que la última frase ho diu molt clar no? Doncs? Què és el que fa que la gent s'agafi les coses tant a la babalà? És que potser no va amb ells?
No ho entenc. Però el que em rebenta és haver de conviure amb ells! Sí, potser demano massa, i no els demano que estiguin sempre fent coses però un entre mig? Hi ha moments, diumenges en els que només vols seure al sofà i mirar la tele, val, si ho entenc molt bé, però el que no entenc és com volen que les coses surtin bé si, ah avui no puc! si ah, no sabia que era avui!, si ah, és que aixó no era cosa meva, si ah, jo ja vaig treballar ahir. Estar sempre fent coses és cansat, però tot sempre té una recompensa, i a més si són coses en les que hi estàs implicat. De veritat no ho entenc. No sé potser és la meva manera de ser i hi haurà gent que hi estarà en contra, però jo sóc del parer que per fer una cosa i que surti bé t'hi has d'implicar, has de posar-hi hores i esforç. Potser penso aixó per aquelles paraules que  em van dir, potser perquè m'ho han ensenyat així, però de moment tot el que he fet amb esforç, treball i constància ha tingut el seu resultat.

Potser van ser aquells xiclets, potser va ser aquella aventura en la que ens vam pedre mig d'un bosc, potser han sigut els anys que han anat passant per alguns, i per altres han disminuit...el que sé segur és que hi ha gent de tots colors i gustos, i que mai aconseguiré rodejar-me d'aquells que realment em fan sentir bé i són idèntics de càracter amb mi, i en part també seria aburrit, de qui podria queixar-me llavors?

Mentre però també tinc tota aquella gent que em fa tant feliç a la que possiblement algun dia també hauré de dedicar una entrada que prometo que serà feliç, que no em queixaré de res i de ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada