dimecres, 2 de maig de 2012

Amor,

Amor, 
avui et dedicaré aquesta entrada, perquè saps que tinc un dia molt ensucrat. En realitat no vull escriure gaires coses exageradament dolces, només vull posar-hi uns granets de sucre. 
De fet, no es que tingui un dia extremadament dolç, però ha sigut Sant Jordi, tinc una rosa preciosa, la més bonica de totes al menjador, i és primavera i tal com passa al Nadal estic dolça i nyo nya...Però anem al que anàvem:

Fa poc et vaig parlar d'estimar, un sentiment molt bonic et deia, com un somni. I sí, realment és així, és com una estrella penjada allà dalt, i ens fa viure amb la por de que algun valent vulgui enfilar-se a una escala i despenjar-la. Però alhora, mentre ets allà dalt, al costat dels estels, no recordes res del que tens al voltant, haver perdut les claus i tenir feina no té importància, perquè hi sóc amb qui hi vull estar i no necessito res més.
I tal com de tant en tant s'ha de intentar marxar del planeta terra i viatjar fins als estels, també és bonic deixar-se de tonteries i deixar-se estimar, i estimar.

Estimar, és estrany que no hi hagi cap assignatura que es digui aprèn a estimar, és potser perquè és màgic, i no cal aprendre'n, la manera que ho facis agradarà algú, algú que t'estimarà. Que et farà sentir que ets guapa, preciosa, que els colors et queden bé i que amb el cabell recollit no se't veu massa la cara, si no que estàs preciosa. Algú que t'abraçarà, i a cau d'orella et dirà que t'estima. Sí, és màgic.

Estimar és bonic, i deixar de mirar el rellotge ho és dues-centes vegades més, saber que quan estic amb tu no em fa falta res més, tan m'és si passa una hora o si en passen tres, sóc feliç, i el temps vola. Vola com els estels, vola com la màgia, vola perquè tu ho fas possible.

Estimar. 
És màgic.
Ho converteixes en màgic.

Ara, i aquí, t'estimo

2 comentaris:

  1. Escriure de dins cap a fora és molt més bonic que fer-ho de fora cap a dins... els resultats són tan diferents!!

    Me n'alegro molt per tu!!

    ResponElimina