diumenge, 23 de desembre de 2012

Amb una pancarta on posi: BONES FESTES!

La cosa no va bé. Jo no hi entenc, però no cal saber-ne massa per saber que aquí hi ha un vaixell que s'enfonsa i demana ajuda però ningú en fa cas. Hi ha una colla de polítics fastigosos i corruptes fins a la corvata que ens governen, un munt de gent que omple amb el seu nom la llista d'aturats, i d'empreses que omplen amb el seu nom la llista d'empreses amb reducció de treballadors i fallides. I hi ha qui cada dia és més ric, qui té comptes a bancs i llocs que ningú sap mentre cada vegada a més cases no s'arriba a final de mes. La cosa no va bé. Hi ha un munt de països lluitant en guerres, un munt de paisos industrialitzant-se, un munt de paisos que van cent anys enrrere, i molts més que intenten fer caure als seus dictadors. 

No va bé. 

Pero entre tota aquesta situació s'obre un parèntesis: les festes de Nadal. I sí, dic un parèntesis perquè al Gener tornarem a estar entre la mateixa merda (perdó per l'expressió) però mentre, durant aquestes dues setmanes deixarem enrrere, o de banda, tot això i ens deixarem endur per la il·lusió que mantenen viva els més petits de la casa.


Durant dues setmanes tot s'aparcarà, i donarà lloc a les emocions i les sorpreses. D'algún racó del món en sortiran rius de màgia perquè arribi a tothom, sense miraments, ni colors de pell, ni creences, ni religions...tothom té dret a ilusionar-se i viure uns dies màgics. Arribaran els dinars, les àvies, els menjars tan abundants, els torrons, els tortells, els galets i els caga tió dels més petitons.


Comencen també els dies de balanç de l'any, perquè en res s'acaba el 2012, la tradició Maya ja havia intentat abançar tots aquests balanços però no els va sortir massa bé, i com cada any tots pensem amb alló que hem fet bé, tot alló que ens ha sortit com ens esperavem. Aquell cap d'any passat, les festes majors, els sopars a la fresca, els vespres de cinema, els concerts, els assajos, els examens que hem superat, aquella beca guanyada, el concert per l'Intercanvi i les conseqüents setmanes a Suècia, amb un munt d'anecdotes i records, i la setmana dels alumnes suecs a casa, tota una experiència també, els quinze dies a Anglaterra, amb quinze persones fantàstiques, unes classes d'alemany, uns dies més de natació, un viatge pel sol, i l'inici del Batxillerat, un taller de Gospel molt intens però amb una càrrega de piles per afrontar la recta final de l'any impressionants, el fet de conèixer persones noves i llocs i sensacions, poder seguir un any més al costat de la persona que més estimo i que més feliç em fa al món, retrobar-me amb aquelles amistats que creia perdudes, tenir al meu costat als millors amics del món,...


I també recordem allò que no ens ha anat tant bé, però que d'alguna manera ens ha fet una mica més grans i millors persones. Això no tendeix a oblidar-se, pel que penso que no és necessari posar-ne una llista. Sé molt bé què he fet malament i què vull millorar. 

I encara mentre duri aquest parèntesis brindarem per tot això, el que ens ha anat bé i el que no tant, el que ens fa feliços, la nostra familia que és la millor del món, perquè tots els nostres desitjos aviat es facin realitat, però sobretot bindarem perquè puguem celebrar-ne molts més de Nadals. Perquè d'aquí, poc al ritme que anem d'aquí poc no podrem enviar felicitacions sinó que haurem de manifestar-nos per les festes, amb panartes, però de moment, això de brindar i desitjar coses encara no està prohibit i no costa res, així que aquí va la meva felicitació:

MOLT BONES FESTES A TOTHOM, OMPLIU-LES AMB QUI MÉS ESTIMEU I SIGUEU MOLT FELIÇOS!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada