diumenge, 10 de novembre de 2013

Ser hivern

Vine,
tu i jo serem vespres amb núvols taronjes. Nits,
de peus congelats.
Pots sentir aquest aire fred? I les gotes.
Rellisquen baixant com llàgrimes pel meu rostre.
Però aquí s'està bé.
(o això sembla, o això -bé tant és-)



Vine,
tu i jo serem matins amb sol radiant. Rosada matinal,
i tasses de cafè bullent.
Un petò de bon dia. Un somriure mutu.
Es dibuixa lentament als nostres rostres.
Però aquís'està bé
(i aquesta vegada és de debó)

Avui serem hivern.
Però només tu i jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada