dissabte, 24 de maig de 2014

Estimada jo

Estimada jo,
ahir va ser un dia molt especial. Vas posar punt i final a una etapa molt important de la teva vida. I n'estic molt orgullosa. Després de setze anys a l'escola, t'has graduat. Han sigut diferents centres i diferents etapes amb nous aprenentatges i sobretot un camí de formació també com a persona. 

Quan apenes tenies dos anys vas entrar per primera vegada en una classe. La idea no et va agradar massa. Aleshores vas començar parvulari al centre en el que estaries fins als dotze anys. Quants anys! Quants records, alguns de dolços, altres d'amargs. Durant aquest temps vas fer alguna malifeta, vas aprendre a escriure, a sumar, a restar, els dies de la setmana, les teves primeres frases amb anglès... També vas ser delegada de classe, vas aixecar la mà ben amunt quan sabies la resposta, vas començar a llegir als estius, vas descobrir què eren els amics de veritat, què volia dir ser professor... I vas conèixer persones molt especials que avui encara formen part del teu dia a dia i que són per tu com una familia. Aleshores vas començar a plantejar-te què significaria el pas cap a la secundària. Recordo com a l'estiu pensaves: "passes de ser de les grans del cole a ser altre cop de les petites", "els grans de l'institut ja són molt grans"... I avui, recordo aixó i no puc evitar pensar, que burra eres Emma. L'etapa a l'institut fent secundària ha estat meravellosa, és inevitable recordar-la amb un somriure. Ser delegada, guanyar premis i beques, anar de viatge. I també conèixer nova gent i fer noves i valuoses amistats i plantejar-te nous dubtes: "estic segura del que faré l'any que ve" "potser no m'agradarà prou"... Finalment dos anys de batxillerat que van acabar ahir. Han estat durs, ningú t'ho nega, però deixant de banda els exàmens, els ajustats calendaris, les setmanes que no tenen prou hores, les agendes plenes i les hores de classe eternes; han estat dos anys en què hem forjat una familia, la que ahir, va tancar la promoció 2012-2014. 
Estimada jo, que ets divertida, que t'encanta riure, que a vegades fas comentaris fora de lloc i que allargues massa les bromes. Tu, que dubtes sempre, que no estàs completament segura del que faràs l'any que ve, que t'agafes les coses tant a pit, que no saps dir que no quan es tracta d'ajudar, col·laborar, preparar, organitzar... Tu, que et costa molt fer amics però que per tu ells són or. Tu, que creixaràs dia a dia a base del que aniràs aprenent. Tu, que seguiràs enfadant-te amb tu mateixa quan no aconsegueixis el que et proposis. Tu, que sempre busques els resultats més óptims, ho vols tenir tot ben organitzat, que ets responsable. Tu, que de tant en tant hauries de relaxar-te i donar-te temps per disfrutar de manera improvitzada. 
Tu, Emma, que ahir vas graduar-te. Et queda molt poc, i aquest estiu et toca dedicar-te'l a tu. No et preocupis, estic segura que aconseguiràs allò que et proposis, només cal dedicar-hi treball, esforç i constància. Ara comença el teu camí com a futura històriadora de l'art o com a futura vés-a-saber-què però si et plau, siguis el que siguis, no t'oblidis de ser feliç. Endavant! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada