dissabte, 17 de maig de 2014

Història d'un comiat

Era la tercera setmana d’Agost, ja havia començat a refrescar i no feia aquella calor tan asfixiant a la qual no estaven acostumats. A.R. seia al pis de dalt del regional RE435 direcció les afores de Moscou. Des que havia pujat, havia comptat set estacions. Durant el trajecte A.R. no solia fer res especial, ja feia uns quants anys que, periòdicament, sortia de la capital direcció al sud. 
(És el que té voler escapar de una rutina que l'esgarrifava).
Havia llegit moltes revistes del cor, havia resolt molts mots encreuats però res li agradava més que connectar-se per desconnectar-se: A.R. connectava la música del seu MP3 i obria el seu quadern d’idees per escriure i desconnectar del noi que parlava pel telèfon mòbil i explicava a tot el vagó el seu rotllo de cap de setmana amb una italiana. 

D’aquest quadern d’idees havien sortit els seus primers relats curts que fa poc van interessar en un petit diari local. Ara publicava un relat mensual amb el que guanyava un sou molt reduït però que li servia per seguir amb ganes d’escriure i somiar amb ser algun dia una escriptora amb cert renom.
Al arribar a la vuitena estació, quasi a la meitat del trajecte, i mentre sonava una sonata en to menor de Beethoven a través dels seus aurícuars, va veure una parella que esperava a l’estació. Ell vestia una camiseta blanca i uns pantalons texans, ella una diadema de colors, uns pantalons amples una camiseta blanca i una maleta. Esperaven pacientment que acabessin de baixar tots els passatgers per fer-se un petó als llavis. 
Ella va pujar al tren. Ell va quedar-se a la porta, seguint els passos de la seva companya des de fora el tren. Des del pis de dalt, A.R. veia com el noi es quedava quiet a l’andana mirant cap a la finestra que hi havia just al pis de sota de A.R. Ell dibuixava un cor amb les mans i llençava petons cap al vagó en el que s’havia instal·lat la seva estimada. Que cursi, pensà un moment A.R. mentre se li feia un nus al coll i els ulls se li inundaven, pensant en aquells trens que ella agafava per anar cap al nord a veure'l a ell, que en tenia una altra molt a prop. Tot i així, obrí el seu quadern d’idees per escriure: història d’un comiat 5.08.2013.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada