dimarts, 16 de desembre de 2014

Ed Sheeran a Barcelona

Mai havia anat a un gran concert, per tant, em feia especial il·lusió anar el passat dilluns 24 de novembre al Sant Jordi Culub de Barcelona a veure a Ed Sheeran. Després d'un dia llarg i un parell d'hores de cua mentre Saint Raymond ja tocava dins el local, quan passaven uns minuts de les nou, va començar l'actuació. 

Ell sol, bé, ell i la seva guitarra era tot l'espectacle.
La nit va començar amb els acords de I'm a Mess i va continuar amb Lego House. La sorpresa va arribar amb una barreja entre Nina i Don't que va agradar molt i que el públic va cantar al mateix ritme que ho feia Ed Sheeran. També va haver-hi moments pels més romàntics quan sonaven One, Photograph, Tenerife Sea o fins i tot U.N.I un tema de l'anterior CD que la majoria no esperàvem sentir però va agradar-nos molt.  
Personalment, van posar-me la pell de gallina els acords de Thinking Out Load i Give me Love i la veritat és que veure amics i parelles ballant abraçats i estar al costat de qui vols estar en un moment màgic va fer-me sentir molt afortunada. 
Tampoc van faltar moltes altres cançons més que conegudes: The A Team, Take it Back, Drunk, Runaway, You need me I don't need you, Kiss me o Bloodstream .
No va faltar I see fire, l'himne més conegut d'aquest cantautor i multiinstrumentista britànic que les més de 4.000 persones que ocupavem el Sant Jordi Club vam cantar amb ell. 

El final del concert, per mi, va ser un dels moments més bonics. Ed Sheeran va despedir-se de Barcelona amb el tema que més ha sonat del seu segon CD, X: Sing. Com diu el títol, aquesta va ser una cançó que tots vam cantar. Amb un "Going on singing, you cannot stop singing, you cannot stop singing" va fer que el Sant Jordi Club cantés. I cantant vam quedar-nos, mentre ell marxava, les llums s'apagaven i s'obrien les de la sala. 
Ed Sheeran havia acabat la seva actuació a Barcelona, una hora i quaranta-cinc minuts de música, de talent, d'amor, màgia i emocions. Tots sortiem amb un somriure d'orella a orella i tranquils perquè encara queden grans músics i autors que no necessiten grans espectacles per emocionar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada