dissabte, 15 d’agost de 2015

Verd, gris i blanc. Pura vida.

Verd.
És la natura en el seu estat més salvatge. Són indrets humits després d'una nit de tempesta. És aquesta olor tant fresca que ens omple els pulmons de vida. Són arbres que toquen el cel amb les seves branques més altes -arbres tant altes que no pots abraçar. Són camins oberts entre els que camino mesclant-me en aquesta meravellosa vegetació.


Gris.
És el mar del nord, el Bàltic. Són les primeres onades d'aquell dissabte al matí. És l'aigua cristal·lina i freda que toco amb la mà. També són els primers vaixells. Són platges plenes de pedres foradades per la força de l'aigua. Són ocells i troncs que han caigut des de dalt del penya-segat.


Blanc.
Són enormes i imponents penya-segats de guix, brillants pel sol matiner. Són màgia i mostra de la diminutesa humana. Són sorprenents per tot el turista intrèpid que ha arribat fins a la platja. Són respecte i por però són tous quan hi acostes el dit. És la natura en el seu estat més salvatge.


És la Kreideküste de Rügen, un dels llocs més salvatges i meravellosos que he vist mai. 
És pura vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada