dimarts, 8 de desembre de 2015

Les dues cares d'Andrzej Wróblewski


¿Cómo mirar al artista que se empeñó en dar sentido a su obra cuando el significado era elusivo, esbozando utopías, siempre nuevas, respaldadas por una creencia en el futuro, pero resquebrajadas por el recuerdo de la guerra, el artista dividido entre el compromiso político y la necesidad de encontrar su propio camino artístico?


Després de la Segona Guerra Mundial el món va canviar radicalment i res va tornar a ser el que abans era, també en el camp de les arts. Durant el S. XX es van produir les brutalitats més bèsties que mai ha fet l'ésser humà i, davant aquesta situació, els artistes van plantejar-se dues opcions. En primer lloc, podien continuar fent art com si res no hagués passat, és a dir, podrien fer com si l'art seguís el que s'havia iniciat al S. XIX. En segon lloc, podien prendre consciència de que el món estava canviant i transmetre-ho així en l'art. Aquesta segona opció va ser la que la majoria d'artistes van seguir, entre ells, Andrzej Wróblewski.

Andrzej Wróblewski (1927-1957), d'origen polonès, és un dels artistes més importants del S. XX. La seva obra és molt extensa: va produir aproximadament unes 200 pintures i més de 800 treballs sobre paper. La seva obra es divideix en dues etapes. La primera etapa (1948-1949) és la etapa en què Wróblewski experimenta fins a assolir el seu estil propi. Durant aquesta etapa Wróblewski creia cegament amb el socialisme estalinista. Per tant, en aquestes obres veurem l'ideal de vida obrera i de vida familiar. La segona etapa (1956-1957) es caracteritza per un nou inici en què Wróblewski deixa el socialisme estalinista per iniciar un nou estil propi. Durant aquest període les seves obres comencen a mostrar-nos la cara més negra i dura de la guerra i tendeixen cap a una abstracció de les formes. 

L'exposició Verso/Reverso, del Museo Reina Sofia al Palacio de Velázquez (Parc del Retiro) fins el proper 28 de Febrer de 2016, se centra en les pintures d'Andrzej Wróblewski de dues cares, com podem deduir del nom. Sovint s'han exposat aquestes obres com a pintures d'una sola cara i, en aquesta exposició, es fa just el contrari. La pintura d'una banda i la de l'altre no tenen res a veure, és més, sovint es contradiuen o compliquen. Generalment, en una banda trobem representacions figuratives de denúncia social i rebuig a la societat contemporània a l'artista i, a l'altra banda, trobem representacions abstractes, algunes d'inspiració cosmològica.
L'obra Ejecución con un hombre de la Gestapo (1948), ens mostra algunes de les característiques descrites sobre la pintura d'Andrzej Wróblewski. Inclou també el color blau amb què el pintor ens mostra la mort i la fredor que aquesta comporta. L'home que ha estat executat té la part superior del cos al revés, és a dir, Wróblewski modifica la realitat per accentuar el dramatisme de l'escena. A l'altra banda d'aquesta escena hi ha l'obra Abstracción biológica (1948) en què podem veure una representació radicalment diferent a la del revers.
  
Amb aquestes obres duals, Wróblewski ens mostra un món horrible però també la voluntat d'anar cap a un món millor. Molts artistes creien, després de la Segona Guerra Mundial, que la humanitat havia arribat als nivells més baixos i ja no podia ser pitjor, per tant, calia reinventar el món perquè aquest fos millor. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada