divendres, 26 de febrer de 2016

Palerm


Palerm és la capital de l'illa de Sicília. Tal com passava a Cefalú, Palerm va ser conquerida i habitada per diferents pobles perquè gaudia d'una localització geogràfica privilegiada: al centre del Mar Mediterrani.
Els grecs i els romans ocupaven aquest territori fins que els vàndals van conquerir-lo a finals del S. V i van restar-hi fins a la conquesta islàmica durant la segona meitat del S. VII. La reconquesta cristiana es produeix al darrer quart del S. XI. 
Al llarg del S. XII les grans famílies aristocràtiques del nord d'Europa (procedents generalment del nord de França i el sud d'Anglaterra) envien algun dels seus fills, que no són hereus ni eclesiàstics, a buscar la seva pròpia fortuna al sud d'Europa. Així doncs, es produeix la conquesta de Sicília per part de fills de famílies aristocràtiques. Roger Hautviller i el seu germà Robert van encapçalar la conquesta.  

Per tant, Sicília gaudeix d'unes restes culturals són molt riques que constitueixen l’empremta de les diferents civilitzacions que han format part de la història d’aquesta illa mediterrània.



El monestir de San Giovanni degli Eremiti evidencia la diversitat cultural que va viure's a Palerm i, per extensió, Sicília. L'església va construir-se abans de la conquesta àrab, no obstant això, amb la seva arribada va convertir-se en una mesquita. Actualment podem veure les cúpules vermelles que evidencien el passat àrab. Amb l'arribada a Sicília de Roger Hautviller i durant el regnat del seu fill Roger II, el monestir va encomanar-se a l'ordre benedictina. El claustre i el jardí del monestir és la part que millor es conserva. 



La Catedral de Palerm va ser fundada durant el S. XII reformant una edificació anterior i, posteriorment, ha patit diferents modificacions tal com pot veure's a l'exterior. 
Al seu interior es troben les tombes de Roger II, de pòrfir; Enric IV; Frederic II i Constanza d'Aragó, les dues darreres són segurament de marbre vermell d'Egipte. Amb la construcció d'aquestes tombes monumentals, algunes d'elles amb tempietos a la part superior, el que buscaven aquests reis era donar més importància a la seva persona. 




L'església de la Martorana o de l'Almirall està al costat de la de San Cataldo, ambdues situades a la Piazza Bellini. La Martorana és una de les més riques pel que fa als seus mosaics daurats. Al centre del creuer hi ha una cúpula sobre trompes al centre de la qual hi ha Crist envoltat d'un clipeus. També cal destacar el mosaic al costat sud de l'església en què Roger II, el rei de Sicília, apareix coronat per Crist. Ambdós personatges formen dues línies verticals paral·leles. Roger II apareix amb una túnica blava de flors i amb una faixa de pedres precioses bordades amb fils d'or. Veiem un rei que es coronat directament per Crist, sense intermediaris, és a dir, el rei està en contacte i a la mateixa altura que la divinitat.   


El Palau dels Reis Normands, construït per Roger II, és un dels millors exemples d'arquitectura normands. Al seu interior hi ha la Capella Palatina una de les obres mestres de l'art medieval. Actualment és la seu del Parlament de Sicília.



La Capella Palatina és un edifici ple de sensacions. Només d'entrar-hi sents la sensació d'atemporalitat, et transportes al paradís en una primavera perenne. Per la seva construcció van portar-se treballadors estrangers. Els fusters que van efectuar la coberta procedien del nord d'Àfrica i els treballadors de les tessel·les de Bizanci. Entre Sicília i Bizanci hi havia un enfrontament perquè l'illa podia fer front a l'esplendor artístic que vivia Bizanci. 
Té una planta basilical amb tres absis. La cúpula descansa sobre quatre trompes. A la dreta de l'absis hi havia una tribuna en què s'ubicava el rei durant les litúrgies. 
Als murs laterals hi ha plaques de marbre envoltades per mosaics i sanefes de tradició islàmica. Els mosaics mesclen temes de l'Antic i el Nou Testament que ens permeten determinar quines eren les creences de la família Hautviller. A l'absis apareixen les imatges de Sant Pere i Sant Pau. 
Aquesta és una església híbrida que mescla les diferents cultures, per exemple, al voltant de Crist hi ha una inscripció amb llatí i grec. 
A l'extrem oposat a l'absis hi ha un immens tro de marbre, mosaic i pòrfir coronat amb un frontó sobre el qual apareix Crist entronitzat entre Pere i Pau i envoltats d'àngels. Roger II es col·locava sota aquesta visió de Crist i rebia els fidels i ambaixadors. 


La Zisa, juntament amb la Qubba, eren palaus suburbans en què el rei solia passar l'estiu. Eren espais pel lleure i l'experimentació sensorial. Davant l'edifici hi havia una piscina al centre de la qual hi havia un petit pavelló al que podia arribar-s'hi amb petits vaixells. A la primera planta de l'edifici hi ha l'àmbit privat i a la segona planta l'àmbit públic. 


Passejar per Palerm és curiós. Una ciutat bellament desordenada. Bruta. Caòtica. Però alhora bonica. El trànsit és impossible, els semàfors i els passos de zebra no tenen cap sentit. Els carrerons petits, que semblen per a vianants, no ho són i compte amb la velocitat a què es desplacen. Deixant de banda tot això, el centre està ple d'establiments encantadors. Llibreries de segona mà amb autèntiques relíquies on perdre’s, detalls i souvenirs, botigues d'artesans locals, etc. El port i la platja segueix la tònica de la ciutat: brut i caòtic però terriblement bell. 




Le persone non fanno i viaggi, 
sonno i viaggi che fanno le persone
Gràcies per tant, Palerm


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada