dijous, 20 d’octubre de 2016

Gita a Ferrara

Ferrara és art, literatura, bellesa i gust. 
Arte, cultura e buon cibo.
Una ciutat situada al nord d'Emilia-Romagna, sobre la vall del Po, en què conviu el testimoni de la vida medieval i la renaixentista separats per Viale Cavour i Corso della Giovecca. 


Ferrara ens dóna la benvinguda amb literatura. L'obra Orlando Furioso de Ludovico Arioso (1474-1533) va publicar-se l'any 1516 a Ferrara. 
Ariosto estava al servei dels ducs de Ferrara, la família Este, i va dedicar gran part de la seva vida a escriure el seu gran poema: Orlando Furioso
La primera versió, publicada l'any 1516, tenia 40 cants i estava dedicada al seu mecenes. Està escrit recollint diferents dialectes italians. La segona versió, publicada l'any 1521, estava escrita en toscà, que a partir d’aleshores es converteix en una llengua culta unificada que li permet per sortir de l'àmbit local. La tercera versió, que tenia 46 cants, va ser publicada a Ferrara l'any 1531 en llengua toscana que, en aquests moments, ja és la llengua més prestigiosa del Nord d'Itàlia. La tercera versió és la que més coneixem i la que podem llegir avui. Es divideix en 46 cants i 38.736 versos en estrofes formades per octaves. Té tres temàtiques principals: la temàtica èpica -guerra entre cristians i musulmans-, la temàtica amorosa -diferents històries amoroses que van entrellaçant-se-, i, finalment, la temàtica encomiàstica -una lloança als mecenes, és a dir, la família Este, a la qual s'atorguen orígens mítics tal com Virgili havia fet a l'Eneida-. 
La història parteix d'una base històrica però els personatges i els embolics amorosos són ficticis.
Per celebrar el cinquè centenari de la publicació del poema l'any 1516, la fundació Ferrara Arte ha organitzat l'exposició "Orlando Furioso 500 anni. Cosa vedeva Ariosto quando chiudeva gli occhi". Més que una mostra literària o documental, es tracta d'una exposició d'obres d'art. A través dels artistes més importants de l'època -Bellini, Mantegna, Rafael, Miquel Àngel, Leonardo o Tiziano, entre altres- el visitant s'apropa a la Ferrara de 1516 en què van llegir-se per primera vegada els versos d'Orlando Furioso
La mostra pot visitar-se al Palazzo dei Diamante, que forma part de la Ferrara renaixentista. Rep aquest nom per l'espectacular façana feta de 8.500 peces de marbre blanc i rosa en forma de diamant. Va ser construït per Biagio Rosseti entre 1493-1503.


Itàlia és, en general, un paradís foodie, però Ferrara és un lloc riquíssim pel que fa a la varietat i la qualitat dels seus productes. Per tant, vam decidir dinar un buffet de productes locals. En primer lloc, van servir-nos una sèrie d'antipasti d'embotits, la coppia ferrarese i ciccioli, De segon plat, vam tastar els cappellacci di zucca al ragú, un descobriment dolç i salat deliciós. De postres vam poder assaborir el pampanato.  


El centre històric de Ferrara és una de les ciutats medievals més ben conservades. El Castell Estense és un dels principals monuments. Nicolo II va iniciar la seva construcció l'any 1385 per tal de defensar la família dels Este respecte les rebel·lions populars. Així doncs, va construir un edifici de defensa, amb quatre enormes torres defensives i un fossat al voltant del castell amb ponts mòbils. Al segle XVI el castell va reformar-se per esdevenir la residència de la família Este. Així doncs, van alçar-se les torres, que abans acabaven on avui podem observar unes balustrades de marbre i van construir-se grans sales al seu interior amb frescos. 




Un altre edifici destacable és el Palazzo Comunale, antic Palazzo Ducale, la seva construcció va iniciar-se l'any 1243 i va ser la residència de la família Este fins que van traslladar-se al Castell Estense. A l'interior del Palazzo Comunale hi ha la Piazetta Municipale, amb una escalinata d'honor construïda l'any 1481 per Pietro Benvenuto i amb la Capella de la Cort. Avui, aquest pati s'utilitza per mercats i petites festes. 



Just davant el Palazzo Comunale hi ha la catedral de San Giorgio amb una espectacular façana que no vam poder veure perquè estava en restauració. La part inferior de la façana va acabar-se l'any 1135 i és romànica. La part entre mitja, va ser realitzada al segle XIII i la part superior és de gòtic tardà. La part central de la façana té una representació del Judici Final. El campanar és renaixentista s'atribueix a J.B.Alberti, tot i que no és una atribució segura. 



Just davant la catedral hi ha la Piazza Trento e Trieste, una de les més concorregudes de la ciutat. Enganxats a la façana de la catedral hi ha la Logia dei Mercati, present des de l'Edat Mitjana en què els comerciants tenien els seus tallers. Avui hi ha botigues i cafès. 


Perdent-nos pels carrerons de botigues, restaurants, cafès i música arribem a la Via delle Volte, un altre símbol de la ciutat. Conserva les voltes que unien les cases dels comerciants amb els seus magatzems. Passejar per aquesta zona permet teletransportar-te a l'Edat Mitjana.



Abans de marxar d'aquesta ciutat, i mentre ja es feia fosc, vam recórrer la Ferrara renaixentista. El Palazzo Schifanoia va construir-se en dues etapes: trecento i quattrocento. Cada part té una alçada diferent, per tant, és senzill identificar la zona més antiga i la més moderna. Seguint el Corso d'Escole I d'Este, una de les vies històriques més importants de la ciutat en què es troben la majoria de construccions fetes durant el Renaixement en la denominada Addizione Erculea



Ferrara és una d’aquelles ciutats que et fa sentir com a casa. De ser una completa desconeguda t’aporta la pau i la tranquil·litat d’allò més quotidià.
Ferrara, Ferrara,
La bella città;
Si mangia, si beve
E allegri si sta!
Riccardo Bacchelli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada