dijous, 24 de novembre de 2016

Ravenna, en cinc sentits

Conèixer una ciutat és posar els teus cinc sentits en ella. 


Ravenna destapa, primer de tot, el sentit de la vista. Els colors dels mosaics de San Vitale o el Mauseolo di Galla Placidia no deixen indiferent ningú que els hagi vist. Les bicicletes de tots colors, mides i qualitats que circulen per la ciutat. Les botigues de les principals cadenes i també les petites botigues d'artesans. Veiem italians parlant per telèfon i gesticulant com és tan típic. Ravenna significa veure bufandes enormes darrera les quals s'amaguen els que no volen passar fred. 

Ravenna fa olor d'arbres molls després d'una nit de pluja, d'herba humida un dia boirós. També fa olor de castanyes acabades de torrar a les paradetes del voltant de Piazza del Popolo durant el mes d'Octubre. Fa olor de xocolata durant la fira, de dolços al cap de setmana. Del dinar que avui prepara la Germana i que puja fins al nostre pis. 

Ravenna s'escolta. Nada & Toys Orchestra en un concert multitudinari a Piazza del Popolo. Un cor vocal i l'orgue a San Vitale que et posa la pell de gallina durant la Notte d'Oro. S'escolta una Faust de Goethe interpretada per la Companyia Nacional d'Opera de Pequin. S'escolta música clàssica per estudiar i música comercial a les nits universitàries. També s'escolta música d'arreu del món a les trobades internacionals. O Childwood, que sense saber com, sona a totes les festes.

Ravenna és tacte. Del fred a la cara mentre vas en bicicleta. Del jersei gruixut i tou que tant m'agrada. Són gotes de pluja quan et resisteixes a obrir el paraigues. Són els rajos de sol que avui ens han sorprès en un dia primaveral entre els dies freds. Són llibretes on intento captar i escriure tot el que puc per no oblidar res del que visc aquí. Són tecles de l'ordinador per prendre apunts, per passar apunts, per fer treballs i també tardes fullejant llibres de la biblioteca. Ravenna és tenir entre les mans un bitllet de Trenitalia amb el proper destí o un que ha quedar oblidat al fons del moneder des de l'últim viatge.

Però si alguna cosa és Ravenna, sense cap dubte, és gust. Gust de les piadines, que encara no entenc com no han conquerit el món. La rúcola i la meva obsessió per posar-la pertot arreu. El gust de la pizza un vespre qualsevol quan no volem cuinar i ens les porten al pis. El gust del gelat de pastís de formatge al costat de Piazza del Popolo, l'aperitivo a Cabiria o Fargo i les cerveses a Moog o al Woodstock. També és el gust de la salsa ragú, la polenta, els cappelletti o els tortelloni. Són els pastissos que ens fa la Germana i que tant estimem. És el gust del menjar mexicà, xinès, bosnià, turc, holandès, alemany, marroquí a l'International Dinner. O el de les diferents regions d'Itàlia dels nostres amics italians. 


Conèixer una ciutat és, en definitiva, deixar que et sedueixi cadascun dels cinc sentits. I Ravenna ho fa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada