dilluns, 19 de desembre de 2016

Il Giro: Verona

Verona è la città dell'amore (oppure è Venezia?!).


Diuen que és la ciutat on Shakespeare va inspirar-se per escriure l'obra Romeu i Julieta però la realitat és que Verona és molt més que això.
Visitar-la al desembre vol dir passar fred, molta fred però també vol dir disfrutar de paisatges i un ambient meravellosos.





El tour va començar Piazza del Bra on una estrella que surt de l'Arena i arriba fins a la Piazza, inicia el Nadal a Verona amb un mercat meravellós. L'Arena de Verona és un antic amfiteatre romà construït al segle I dC. Durant segles va ser la seu de grans espectacles, des de lluites fins a obres de teatre. Encara avui és un espai d'espectacles. Cada any es representen diverses grans obres líriques.  Al voltant de Piazza del Bra hi ha el Listón, un paviment rosat sobre el qual hi ha nombroses terrasses -plenes tot i el fred-, dels bars del voltant.

A continuació vam dirigir-nos cap al centre: Piazza dei Signori i Piazza dell'Herbe. Dues places meravelloses plenes de vida. Botiguetes de Nadal, artesans venent les seves obres, un piano perquè qui vulgui el faci sonar i gent passejant entre llums de Nadal. Després d'una parada tècnica per menjar a les paradetes i per fer una xocolata calenta que ens escalfi les mans i l'ànima, seguim.
Piazza dell'Herbe és una de les places més importants de Verona. Durant diversos segles va esdevenir el centre de la vida social, econòmica i religiosa de la ciutat. La família Scaligere era una de les més poderoses de la ciutat en època medieval i durant el seu regnat Piazza dell'Herbe va esdevenir també punt central pels negocis i les arts. És una plaça plena de color i amb arquitectures molt diverses.
Piazza dei Signori està just al costat de Piazza dell'Herbe, passant per l'Arc della Costa. És una plaça aristocràtica, elegant i amb certa uniformitat arquitectònica. Durant el regnat de la família Scaligere va esdevenir el centre del poder polític. Al centre de la plaça hi ha una escultura dedicada a Dante Alighieri perquè durant el seu exili de Florència va passar un període a Verona.

Al costat de Piazza dei Signori hi ha els Arche Scaligere, un cementiri privat de la família Scaligere. Només pot visitar-se des de l'exterior. 






Sempre m'ha agradat veure les ciutats de manera panoràmica. Des de dalt. El lloc per fer-ho a Verona era el mirador de Castel San Pietro. Després d'un passeig pel costat del riu o travessant el Ponte di Pietra, el més antic de la ciutat construït al segle I dC, amb un sublim espectacle de boira entre els arbres i el cabal del riu, s'accedeix al mirador. Una escalinata ens porta des del riu al castell passant per les ruïnes del Teatro Romano. Des d'allà veurem els únics raigs de sol de la nostra estada al Veneto. Verona és freda i boirosa però bella, bellíssima. Si és la ciutat de l'amor potser és per la vista que tenim des d'aquí, que ens recorda tant qualsevol quadre del Romanticisme. 



Arribem a la Casa de Giulietta a Via Cappello. El més famós de Verona i el que menys va agradar-me. Si és la città dell'amore no és precisament per la possible inspiració de Shakespeare. La Casa de Giulietta és un parc temàtic dissenyat per turistes. Un pati interior on hi ha el balcó de Julieta i al voltant botigues kitsch, de veritat algú pot regalar un cor vermell de peluix enorme bordat amb lletres blanques on posa ti amo o Matteo e Federica? Mai entendré l'amor entès així. Tampoc entendré els milers de parelles que han decidit deixar el seu nom escrit a les parets del pòrtic que ens porta al balcó de Julieta.

El Duomo de Verona és una mescla d'estil gòtic i romànic fantàstic.




 Verona és una ciutat que ha de visitar-se. 
Tot i no ser de les més grans ni les més destacades en les llistes de ciutats italianes a visitar, és un imprescindible. 
Per mi, una de les més boniques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada