diumenge, 22 de gener de 2017

Il Giro: Padova

Padova no és una de les ciutats més conegudes ni de les més visitades d'Itàlia. És el que passa en països amb ciutats tan meravelloses com Florència o Roma: algunes han de quedar fora de la llista. Tot i això, la visita a Padova era un dels meus desitjos des de l'inici de l'Erasmus.
No vam anar-hi fins pocs dies abans de Nadal, però la màgia del fred, les llums i els mercats van fer que Padova m'agradés tant com la majoria d'altres ciutats molt més conegudes d'Itàlia.
Després d'haver passat una freda i boirosa jornada de Desembre a Verona vam despertar-nos, també amb molta fred i boira a Padova.


La primera visita era obligada: Capella degli Scrovegni (1304-1311)


Enrico Scrovegni, provinent d'una de les famílies més poderoses de Padova, va encarregar a Giotto el disseny de la construcció i la decoració d'aquesta capella. Així doncs, Giotto dissenya aquest espai d'uns 15 metres d'allargada pensat per albergar un gran cercle pictòric.
La voluntat d'Enrico Scovegni era crear un panteó on serien enterrats els cossos de la seva família, una pràctica molt estesa en les noves famílies burgeses comercials. En realitat, era un exvot per perdonar els seus pecats relacionats amb el tràfic de diners de manera il·legal, així doncs, volia que, a través d'aquesta obra, s'expiessin els seus pecats.
El cercle pictòric creat per Giotto és una exaltació a la vida de la Verge i a la vida de Crist.
Judici Final
Crist es troba al centre de la representació, entre els escollits i els condemnats. A la part central inferior hi ha la Verge que, juntament amb dues Santes, rep Enrico Scrovegni, que els presenta una maqueta de la Capella. A la dreta de la representació hi ha l'infern, on veiem diferents seccions, influenciades per l'obra de Dante. Al centre de l'infern hi ha un gran dimoni.


Cercle d’exaltació a la vida de la Verge
La primera obra és l'Expulsió de Joaquim del Temple, hi ha una construcció arquitectònica que té la funció de dividir l'espai.
A continuació es produeix l'Anunciació d Joaquim en què un àngel parla directament a Joaquim i li comunica que engendrarà una Verge.
Tot seguit hi ha la Trobada de Joaquim i Anna a la porta d'Orava, Joaquim i Anna es fonen en un petó i una abraçada davant aquesta porta, en aquest moment es concep la Verge, sense contacte sexual.
La següent escena és el Naixement de la Verge. Hi ha reminiscències d'obres anteriors com la Majestà de Siena. L'arquitectura té un paper molt important en aquesta escena perquè divideix espais, recrea escenes clàssiques i crea una sèrie de jocs tècnics entre el porxo i l'estança. L'arquitectura anterior es repeteix a l'Anunciació en què un àngel apareix i anuncia a la Verge que infantarà a Jesús. Tot seguit hi ha l'escena del Casament de la Verge amb Sant Josep i l'Epifania. La disposició dels personatges en l'escena del naixement de Jesús converteix l'escena en una festivitat. Observem la presència de la Verge, Sant Josep, l'àngel i l'estel que guia els Tres Reis Mags. La següent escena és la Matança dels Innocents, una escena dramàtica per això es representa en fortes diagonals. La gestualitat dels personatges també és molt marcada, aquesta és una característica de l'obra de Giotto però aquí s'accentua. La representació d'alguns personatges d'esquena a l'espectador és un element innovador d'incògnita. La construcció de planta es tracta d'un baptisteri on es dirigien alguns dels infants morts. A continuació hi ha la Fugida a Egipte i la representació d'un Casament. La resurrecció de Llàtzer és una de les escenes més importants de la Capella. La gestualitat i les expressions dels personatges són dos dels principals elements de l'escena. El paisatge ocupa un segon pla, la línia diagonal de la roca trenca la horitzontalitat de la representació. Tot seguit trobem l'escena de Jesús entrant a Jerusalem en què se celebra l'entrada triomfal de Crist, els personatges es treuen la roba i la col·loquen a terra perquè Crist i l'ase hi passin per damunt, com a honor. A continuació hi ha l'escena de Judes pactant amb un Jueu, Judes va vestit de color groc -color associat al mal- i porta una bossa de diners mentre és abraçat pel diable, representat com una ombra negre. La següent escena és el Penediment de Jesús. Giotto crea un ambient de clarobscur mesclant l'ambient de capvespre amb la llum de les torxes dels personatges. Veiem altre vegada la representació de personatges d'esquena a l'espectador. Tot seguit hi ha l'escena de Jesús davant de Caifàs irat, estripant-se la roba i la Passió de Crist. En aquesta última veiem una exteriorització de les emocions, sobretot en el personatge de la Verge. Alguns personatges recullen la sang de Crist, la sang de l’eucaristia. Finalment hi ha l'escena del Threnos, és a dir, el plor sobre el Crismó. El centre de la representació és la relació entre la Verge i Crist. La roca del paisatge, creant una diagonal, aporta dramatisme a l'escena així com l'arbre mort. 



Just al costat de la Capella Scrovegni hi ha la Chiesa degli Eremitani iniciada l'any 1264. Un dels elements més importants d'aquesta església són els primers treballs d'Andrea Mantegna, a la zona de la capçalera. 




 Prato della Valle és una gran plaça, diuen que és la més gran d'Itàlia i de les més grans d'Europa. Té forma el·líptica i al centre hi ha una illa verda, Isola Memmia, rodejada per un canal. Rodejant el canal hi ha un conjunt format per 78 escultures. Al voltant del canal sovint organitzen mercats. Dins Isola Memmia, on es troben perpendicularment les dues vies que creuen el centre de la plaça hi ha una font. Els arbres estaven decorats amb llums de Nadal que era l'únic que veiem entre la boira. Diuen que des de Prato della Valle es té una fantàstica visió de la Basílica de Santa Giustina però nosaltres, fins que no vam ser-hi davant, no ens ho acabavem de creure. Prato della Valle és el cor de la ciutat i un dels punts preferits dels habitants de Pàdua. 




 A través de Prato della Valle vam arribar a la Basílica di Santa Giustina, construïda al segle XVII. Es tracta d'un edifici immens, una de les basíliques més grans del cristianisme. Al final d'una plaça immensa, hi ha una basílica immensa. Al seu interior hi ha les relíquies de diversos Sants: Santa Giustina, San Massimo, San Urio, Santa Felicia, San Giuliano, San Mattia i San Luca.



A escasses passes de la Basilica di Santa Giustina hi ha la Basilica di San Antonio di Padova construïda entre 1238 i 1310. San Antoni és dels sants amb més devoció del món catòlic i es troba sepultat en aquest indret. El seu exterior mescla diferents corrents artístiques: romànic, gòtic i barroc. Està culminat per vuit cúpules que poden veure's -si no és un dia boirós com el nostre- des de molts punts de la ciutat. A l'interior hi ha la tomba di San Antonio venerada per peregrins que deixen al voltant del cos del Sant fotografies, oracions i promeses mentre passen posant la mà sobre el marbre verd perquè els curi les malalties i preocupacions. Un dels altres elements més importants és l'altar major de la basílica amb un crucifix, relleus i diverses escultures de bronze fetes per Donatello. Tot i ser representacions meravelloses només poden veure's de lluny i sovint passen desapercebudes. Darrera l'absis hi ha la gran capella de les relíquies: la llengua incorrupta, el mentó i l'aparell vocal del Sant dins uns reliquiaris luxosíssims. 



 A continuació vam fer la ruta de les places: Piazza delle Erbe, Piazza dei Signori, Piazza della Frutta i Piazza dei Duomo. 
Piazza delle Erbe, també anomenada Piazza delle Biade, Piazza del Vino i Piazza della Giustizia. Els edificis més importants són Palazzo della Ragione, l'antiga seu del tribunal ciutadà, i Palazzo Comunale, on es troba localitzada l'administració comunal de Padova. 



Piazza dei Signori, també anomenada Piazza della Signoria o Piazza dell'Orologio perquè l'edifici més importants és la Torre dell'Orologio del segle XIV. En aquesta plaça tenien lloc els espectacles culturals i les celebracions més importants de la ciutat. 


Piazza della Frutta, també anomenada Piazza del Peronio el principal edifici és la Torre degli Anziani. 


Piazza dei Duomo, avui segueix l'estructura de la darrera reforma del segle XX. Al centre de la plaça hi ha el Duomo, la catedral. 

 També vam visitar el Caffè Pedrocchi, un cafè conegut arreu del món. És el cafè que mai tanca, està obert dia i nit des de 1916. També és el cafè sense portes, un important punt de trobada per intel·lectuals, acadèmics, polítics, etc. 



Ja ho diuen, Venezia la bella e Padova la sua sorella. Una ciutat per descobrir, que conserva la màgia i l'essència i l'elegància italiana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada