diumenge, 15 de gener de 2017

San Vitale

San Vitale és una de les obres d'art més representatives de l'art bizantí.


És un edifici que va iniciar-se l'any 532 dC, en època tardo-romana, amb el finançament d'un banquer, Argentarius, i un bisbe, Ekklesius. Va acabar-se l'any 547 per l'emperador Maximilià, ja en època bizantina. Argentarius també és, juntament amb altres, promotor de Sant Apollinar Nou, una altra església emblemàtica de Ravenna. La basílica està dedicada a San Vitale un diacum, és a dir, un religiós que no pot fer missa perquè no pot consagrar sinó que només pot ajudar al prevere.
L'exterior de la basílica, és sòbri, de manera que no s'intueix la riquesa decorativa del seu interior. 


Resultado de imagen de planta san vitale
Imatge: https://es.pinterest.com/pin/555983516470543984/
San Vitale és un edifici de planta central tot i no ser un martirium, un baptisteri ni un mausoleu, edificis pels quals s'utilitzava aquest tipus de planta. És una església octogonal amb un nucli central i una nau anular al seu voltant, també octògona. Separant la nau central de la nau anular hi ha una sèrie de pilars que accentuen el ritme continu de tot l'edifici. La cúpula de la nau central està decorada amb pintures al fresc del segle XVII. La nau anular té dues alçades, així doncs, hi ha un corredor sobre el nivell del terra. Al costat oposat de l'absis hi ha un pòrtic allargat que dóna pas a dos segments triangulars que conclouen a dos recintes circulars. Els segments triangulars estan construïts magistralment per adaptar l'arquitectura allargada a l'octògon de les naus de l'església.


Però, per què és doncs, San Vitale, una església de planta central? Per la seva tipologia no li correspondria ser-ho, no obstant això, els edificis de planta central amb una nau anular al voltant són espais que empenyen cap als seus límits. L'espai no està bloquejat dins els murs sinó que va més enllà gràcies a les obertures i les línies corbes. El joc de llums que es produeix a San Vitale, a part de ser un dels elements més màgics de l'edifici, és un dels grans jocs constructius. La magistralitat constructiva de San Vitale fa que, entrar a la basílica es converteixi en un joc de llums, reflexes, colors. Una experiència multi-sensorial meravellosa.


L'eix principal de l'església es troba al presbiteri, format per l'absis i l'avant-absis, connectat amb la nau anular. És l'únic lloc en el qual conservem els mosaics originals.
Sobre els arcs que connecten els mosaics de l'avant-absis amb la nau anular hi ha dues escenes protagonitzades per Abraham, a la banda dreta, i Déu, rebent ofrenes al costat esquerre. A la part exterior d'aquests arcs, sobre uns capitells meravellosos, hi ha escenes de profetes i un clipeus portat per dos àngels.
Costat esquerre (des de la nau central): 
El sopar sota una figuera a Mambré
Mambré era el lloc on Abraham vivia amb la seva esposa Sara. Un dia els van aparèixer tres personatges lluminosos molt semblants entre ells. Van sopar amb el matrimoni i a continuació van desaparèixer. Aquest fet s'ha interpretat com una prefiguració de la Trinitat, així doncs, parlem d'un sopar cerimonial que s'anticipa al que passarà.
Isaac, fill d'Abraham
Déu ordena a Abraham que porti el seu fill al Mont i el sacrifiqui per ell com a prova de la seva fe. Abraham es disposa a fer-ho i just l'instant abans de matar-lo apareix un àngel que impedeix l'acció. Déu ha vist la predisposició d'Abraham i li regala un anyell. Aquesta escena s'ha interpretat com la prefiguració de la mort de Crist.


Costat dret (des de la nau central): 
Abel i Caïn
Déu accepta les ofrenes d'Abel però rebutja les de Caïn. Això causa una disputa entre els germans i Caïn mata a Abel.
Abel i Melquisedec
L'escena mostra a Abel i Melquisedec, les ofrenes dels quals sí van ser acceptats per Déu. No és una escena real perquè aquests dos personatges no són contemporanis l'un de l'altre.
L'altar es troba entre aquestes dues escenes: Abraham i les ofrenes de Déu. Així doncs, el prevere que se situa en aquest punt de l'església es troba entre els seus avant-passats bíblics.


La volta de l'avant-absis està formada per la interjecció de quatre voltes d'aresta des de la qual surten quatre rajos -les arestes-, a les bases hi ha paons, animals que expressen immortalitat. Entre les arestes, hi ha quatre àngels que aguanten un clipeus amb l'anyell de Déu, que es troba verticalment situat sobre l'altar. 



El programa iconogràfic de l'abis és igual de ric que el de l'avant-absis. Està protagonitzat per un meravellós mosaic en el què apareix Crist recolzat sobre un orbe blau i cobert per una túnica porpra, color imperial. A banda i banda de Crist hi ha dos àngels i Ekklesius, bisbe promotor de l'església i San Vital, que presenta la seva pròpia església en forma de microarquitectura. Al costat de la imatge de Crist hi ha el retrat dels emperadors: Justinià al costat esquerre des de la nau central i Teodora al costat dret. 

L'emperador Justinià (527-565), vestit amb una túnica porpra amb un fils d'or i pedres precioses, està envoltat per un conjunt de personatges. Justinià porta una safata d'or a les mans on hi ha la patena i el calze. Al costat de l'emperador, tal com indica el seu nom, hi ha Maximilià, el bisbe contemporani al moment de construcció del mosaic. També hi ha dos guàrdies que porten un escut on pot veure's el crismó del somni de Justinià. Els personatges no estan posats l'un al costat de l'altre sinó que es distribueixen en l'espai, podem veure com es toquen colze a colze i es trepitgen els peus. Tot el seguici, en què hi ha personatges religiosos, militars i l'emperador, es dirigeix cap a l'altar. 


L'emperadriu Teodora està envoltada per un seguici femení que es troba dins un edifici al que han accedit per les cortines que veiem a la representació. Teodora, com l'emperador, va vestida de color porpra amb perles i grans joies d'or. A la mà porta el calze que oferirà a Crist. Els personatges també estan distribuïts en l'espai. 



Tant el seguici de Justinià com el seguici de Teodora es trobaran dins l'església, per tant, els mosaics representen accions en moviment: l'entrada a l'església. No obstant això, Justinià i Teodora mai van ser presents a Ravenna, aquesta escena tenia lloc a Constantinoble. Així doncs, aquestes imatges funcionen com a representacions literals. La imatge de l'emperador és la seva presència, tal com passa amb els Sants i amb Crist. Els elements que Justinià i Teodora porten (la patena, el calze, etc.) són elements necessaris per la litúrgia, per això és necessari que els portin simbòlicament. 

Visitar San Vitale és una d'aquelles experiències que cal viure, com a mínim, una vegada a la vida. Un d'aquests llocs que fa vibrar els visitants. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada