divendres, 10 de febrer de 2017

Sempre nel cuore, Ravenna

Diuen que casa és el lloc on tens el cor. 
També diuen que casa és aquell lloc d'on sents que formes part. 
El lloc al que sempre vols tornar. 
Ravenna és casa. 
Ravenna, la meva ciutat per mig any.



Quan vaig aterrar-hi el 7 de setembre em vaig proposar intentar capturar tots els moments possibles per no oblidar res de l'aventura que estava a punt de començar. 
Així he anat fent les fotografies, he omplert de lletres diferents quaderns, he escrit un diari i tambe un Diario di ricordi amb tots els tiquets i entrades d'aquests mesos. 
Suposo que, quan vius una experiència que t'omple de vida, no és fàcil acceptar que s'ha acabat, i fas tot el possible per tornar-la a viure a partir dels records meravellosos. 
Moments meravellosos que ara ja són records. 
Records d'avions i trens. D'aquell viatge, tots quatre, pel nord d'Itàlia. De les primeres caminades per Piazza del Popolo i els primers gelats al Nazionale. De les bicicletes que aconsegueixes per 10€ i hauràs de portar a arreglar diverses vegades, això si no et desapareix. Records de la boira, que tan he odiat i ara trobo a faltar. Records d'una ciutat que descobria de nou amb cada visita gironina. Records de caminades a l’hipòdrom després d'un dia d'estudi. Records d'una platja banyada pel mar Adriàtic, grandiosa i meravellosa fins i tot a l'hivern, quan no hi ha ningú. Records dels petons més dolços i les abraçades més càlides que tan enyorava. Records de bitllets de tren, anades i tornades. Viatges i sortides. 
Records de Bologna. Una ciutat que ho té tot. I és fantàstica. La rossa la dotta la grassa. Els seus carrerons plens de vida i turistes, música en directe a Piazza Maggiore, les vistes des de Torre degli Asinelli i les piadines de rúcola i squacquerone.
I més tard el Nadal, les llums, la boira, els mercats. El fred. Els passejos i les tornades a casa a les cinc de la tarda, quan ja era ben fosc. 
Records del patrimoni artístic de Ravenna. Capital dels mosaics. Caminar sols o en companyia a San Vitale, escoltar com sonen els clàssics dins la basílica a la Notte d'Oro, el camí per arribar al Mausoleu de Gala Placídia, el cel a la terra, i la llum de San Apollinare Nuovo.
Childwood que, des de Setembre han posat banda sonora als mesos italians. Records de les festes universitàries, els aperitius, l'Almafest, Gordon i les nits improvisades. 
Records d'un curs d'italià, gràcies al qual vam deixar-nos anar per començar a parlar. I també dels dies d'estudi, de biblioteca i els treballs acabats a última hora. Records dels exàmens i els nervis previs. 
Records de viatges. Il Giro. A la calidesa de la Toscana i Cinque Terre i al fred i la boira de Verona i Padova. 
Records del fred. La humitat, que cala els óssos. I la calidesa dels seus interiors. De la pluja que t'empapa el seient de la bicicleta perquè no has pensat a treure'l o et mulla a tu, que t'has oblidat el paraigües. De la boira, cada matí, cada nit. I un dia de neu.  Records de bufandes, guants i gorros que crec mai havia portat tants dies durant un hivern. Records de capvespres excepcionals, a les cinc de la tarda, però bonics igualment.
Ravenna són moments viscuts, són records. 
És tot això i molt més. 
És essència. 
És felicitat pura. 

Ravenna és una part de mi.
I jo,sóc una part de Ravenna. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada